El Pic de Sant Amanç

Autor: Eva Reverter i Lluís Pujol



L’objecte d’aquest article és el d’explicar una excursió que és possible fer amb la canalla. Pels adults serà curta, però a ritme de petits té una durada que els permet arribar-hi sense gaire esforç. No està garantida la solitud de l’indret, però segur que no estarà massificat, i si no hi heu estat us sorpendrà la seva bellesa.

El Pic de Sant Amand, de 1845 m, és al ripollès a sobre de Campdevànol, situat just davant mateix d’un pic més conegut, el Taga, que de fet no arriba a treure-li 200 m d’alçada. El Taga i el Sant Amand estan separats pel Coll de Jou, a 1640 m, que serà l’origen de la nostra excursió.

Al Coll de Jou s’hi arriba en cotxe per qualsevol de les dues bandes: Des de l’est per una pista en bon estat, i des de l’oest per una pista encimentada que és la continuació de la carretera d’accés a Bruguera. El nostre consell... pujeu per la pista, llarga però amb molt bon paisatge, i baixeu per Bruguera per acabar la volta. Aquesta és l’aproximació que us exposem.
El Pla de la Pena. Foto Lluís Pujol

Venint de Badalona, arribem a Ripoll i abans d’entrar agafem la variant que segueix el marge esquerre del riu Ter (és a dir que nosaltres anem a la dreta del riu perqué estem pujant contracorrent). Un cop passat el riu seguim la carretera que va cap a Sant Joan de les Abadesses i al cap de uns tres quilòmetres trobarem una corva tancada a esquerres, seguida d’una corva tancada a dretes just abans d’un pont i amb una paret característica amb protecció per les esllavissades. Just abans d’aquest pont comença la pista, que no té cap indicació en particular. Si us passeu i arribeu a Sant Joan… doncs mitja volta i a buscar-ho de nou. Segons un plànol de l’Alpina és el pk 5 de la C151

Seguiu la pista que és llarga, prop de 12 km, però agradable. Primer és pedregosa enmig de bosc. Quan anem pujant van guanyant terreny els prats mentre passem per entre masos i collets. Abans d’arribar al coll encara passarem pel Garunnià, una formació geològica caracteritzada per ser vermellosa enmig dels prats. Aquest tros de pista ja està encimentada. Finalment arribarem al Coll de Jou, on aparcarem.

Podem fer una volta pel refugi forestal Sant Jordi, lliure i accessible en vehicle, i per tant gairebé sempre en estat lamentable.

Croquis de l'excursió. lpa


Aquí comença la caminada. Al mateix coll, i passada una tanca canadenca per vaques, just al costat d’un filat comencem a remuntar pel prat cap al sud. De moment no hi ha camí. Al cap de poc, compte que la pujada és forta i no ho sembla, veurem un corriol que s’endinsa per la fageda en diagonal a la dreta. A partir d'aquest punt unes marques vermelles ens ajudaran a seguir el camí. Seguim aquest corriol, que puja suau, fins acostar-nos a uns murs rocosos i arribar a una petita canal. Es puja per la canal – res de grimpada, es puja caminant – i arribarem a la carena que està formada per uns magnífics prats, el Pla de Pena, amb pins que fan ombra i tot.

Encara no és el pic, però és un bon lloc per reposar una estona. Hi haurem estat entre mitja hora i tres quarts, en funció del què us camini la canalla. Prop del prat hi ha una font, pel vessant sud, però la veritat és que no l’hem trobat. Des d’aquí la panoràmica és esplèndida, es veu al Nord el Taga i més a l’esquerra el Puigmal.

Després de reposar seguim en direcció est cap al pic. Cal seguir uns corriols que hi ha fresats pel mig del bosc. En funció del que triem hi ha trossos més o menys drets, però acabarem arribant a un prat que hi ha sota mateix del cim. Al prat hi ha un altar, i al pic una creu gran de ferro amb llibre de registre. Hi estareu entre 20 i 30 minuts.

Des del cim hi ha molt bones vistes, hi veurem el Montseny, els Rasos de Peguera, Ensija, el Pedraforca, el Comabona, etc. Darrera nostre queda el Taga i la Serra Cavallera, però mig tapada pel bosc. El prat també és un bon indret per dinar.

La baixada és pel mateix camí a l’inversa, podeu tardar de quaranta minuts a una hora.

Un cop al cotxe, si baixeu cap a Bruguera, comprovareu que la pista de pujada tot i ser llarga era més interessant.

Època per anar-hi: Tot l’any. A l’hivern amb compte si ha nevat, a l’estiu no hi ha problema perquè la major part del camí és pel bosc.

Material: No cal res especial, els trastos habituals de quan se surt amb la canalla. Som al prepirineu, per tant encara que faci calor no estaria de més portar algun jersei. A l’estiu no oblideu la crema protectora pel sol.

Aigua: El millor és que la porteu des de casa, tot i que pels volts del cim hi ha la font del Pi nosaltres no l’hem trobat. La Font del Coll de Jou és un abeurador de vaques, no és molt aconsellable beure’n.

Bibliografia:

Plànol Taga Serra Cavallera, de l’editorial Alpina.
Excursió de Ripoll a Ribes, passant pel Sant Amanç, revista Muntanya, número 829 pàgina 116.
Pujada al Taga des de Campdevànol, revista Vértex número 178 pàgina 40.