La gran volta al Posets amb esquís

Autor: Pito Costa




Un dels petits plaers d’aquesta vida és fer una travessa amb esquís de muntanya pels Pirineus, entre setmana, i amb unes condicions meteorològiques i d’innivació assegurades. Dissortadament, és força difícil que aquesta conjunció es produeixi, i més tenint en compte que treballem i no ens podem agafar tots els dies que ens vénen de gust. Tot i això, fa un parell d’anys que un servidor i l’amic Manel Orbay podem donar-nos aquest gust i organitzem una alta ruta pels Pirineus. Quatre dies donen força de si i més tenint en compte que ho fem per primavera, podent dissenyar la ruta amb jornades més llargues i més desnivells acumulats. És apassionant la feina anterior a la travessa: compilar
Un flanqueig delicat
informació, informar-nos de les condicions, logística en general i, sobretot, traçar l’itinerari sobre el mapa, tenint en compte que sempre acabem sent optimistes amb els nostres objectius. De fet, acostumem a fer una ruta agafant informació d’aquí i d’allí, però mai tenint tota la ruta ressenyada. Aquest any vàrem dissenyar una ruta circular molt i molt recomanable: Viadós-Posets-Refugi Angel Orus-Coll de la Paül-Estós-Cap dera Baquo-Refugi Jean Arlaud-Coll Gourgs Blancs-Refugi de la Soula-Coll d'Aygues Tortes-Viadós. Hem de tenir en compte que alguns dels refugis que visitem no estan guardats, la qual cosa significa que anirem carregats amb menjar, fogonet, càrregues de gas, etc. Tot i això, no trobarem passos excessivament tècnics, amb la qual cosa ens estalviarem la corda, l’arnés, el material d’escalada i els piolets tècnics. També cal tenir en compte que cada dia que passa, la motxilla està més buida i el cos més acostumat a l’esforç, a no ser que se’ns fonguin els ploms i rebentem un dia d’aquests.
Pujant al Posets

La vigília de l’inici de la ruta ja vàrem arribar al refugi de Viadós. Tot i que el refugi no està guardat, dormim a la zona d’hivern, força confortable. Comencem l’alta ruta calçant-nos els esquisos tot just creuar el riu. Pugem al Posets carregats, amb una neu un pèl transformada de molt bona qualitat. L’aresta final la trobem amb bones condicions i, tot i que perdem força temps amb uns grampons ultralleugers que ens han deixat, arribem al cim a una hora força decent. El descens fins al Forcau amb una neu humida pèssima, vigilant no fotre’ns els genolls enlaire. Per cert, el refugi del Forcau és la "chapussa" més gran que he vist mai. Van voler fer un refugi a l'estil Alps i no van tenir en compte que ens porten uns quants anys d’avantatge. Molt disseny i hòsties, però la humitat s'està menjant el refugi. L'entrada sembla Chernobil: goteres per tot arreu, taques d'humitat. En fi, un desastre total i absolut. Per haver fet això, millor el refugi que hi havia abans, més acollidor i entranyable. El dia següent pugem al Coll de la Paül i baixem fins a la vall d'Estós, amb una neu pols boníssima que esdevindrà primavera més que acceptable al final. La jornada d’avui és curta i aprofitem per gaudir del dia assolellat. És un dels avantatges d’aquesta època: pots jaure al sol amb calça curta sense fotre’t de fred...un autèntic luxe. El guarda d'Estós, un tio de puta mare. Un gallego molt trempat fan del Springsteen. És un dels altres avantatges que té poder sortir entre setmana.
Baixant el coll de la Paül
Estableixes contacte amb el guarda, t’explica històries, com li funciona el refugi, els problemes que tenen, intringulis amb les federacions, etc . I quan li diem que som de Badalona el “pájaro” al•lucina doncs el seu ídol hi anirà a tocar d’aquí un parell de mesos. Curiosament, uns quants dies més tard me’l trobo pujant l’Aneto amb esquís i em tenia molt present, a raó d’aquella jornada que vàrem passar al seu refugi. “Ya tienes las entradas para ver al Boss”, és el seu primer bon dia. Tant de bo tots els guardes fossin com ell. A veure si l’Ursi n’aprèn. Dia tres: ens calcem els esquisos uns 200 metres més amunt del refugi. Neu dureta a primera hora fins el coll d'Ôo. Petit descens dret amb neu primavera bona i ascens al Cap dera Baquo amb neu pols, amb clapes de neu dura. Cresta final una mica “tonta”, amb compte! El descens, directe fins a l'estany del Portilló d’Ôo amb una neu pols boníssima, després primavera. És aquest un dels indrets més meravellosos dels Pirineus. Sembla estrany que als Pirineus hi sovintegi encara tan poca gent a les valls franceses, tan properes a la frontera del nostre país. A la zona de Núria també passa el mateix: vas a fer el Puigmal o el Noucreus i hi trobes cent persones, i saltes a França, a la Vall de l’Hereuet, d’Eina o a Carançà i estàs completament sol. Per cert, un 10 pel refugi Jean Arlaud. La part hivernal és un autèntic luxe. Aquí a Catalunya, o a Espanya, un refugi així estaria fet malbé. Aprofito, altre cop, l’ocasió per a reivindicar el tipus de filosofia de fer muntanya que més ens motiva: la de cabana i fogonet que, per sort o per desgràcia, està en perill d’extinció. Cada any que passa anem comprovant que les cabanes i els refugis no guardats estan molt poc freqüentats en la temporada d’hivern. En canvi, tot el que és el refugi guardat i que et serveixin a cos de rei (la qual cosa em sembla de collonut) cada dia està més massificat...reserva imprescindible. Quarta jornada: molt llarga (ja us he dit que a vegades som excessivament optimistes guixant al mapa i aquesta jornada potser era millor fer-la amb dues etapes). Pugem al Coll del Gourgs Blancs amb les primeres llums, impressionant! Un dels moments de la ruta, sens dubte. Baixem tot buscant l'itinerari (al mapa francès està més que ben indicat) fins la cota 1900, just abans d'arribar a la Soula, on
La cresta del Bachimala
deixem la canal principal i agafem el camí d'estiu. De la Soula al Coll d'Ayguestortes és tan llarg com excepcional. Una autèntica descoberta. Un racó dels Pirineus autèntic i salvatge. A la cota 2000 hi ha una cabana en molt bon estat. Amb llenya alguna manta i matalassos. Un cop al coll baixem amb esquisos fins la cota 2.000 amb una neu molt humida i d'allí a peu pel camí inacabable que arriba a Viadós. Ruta cinc estrelles!! Us la recomano de totes totes!!