El camí dels enginyers

Autor: Martí Montanyà





El passat dissabte 2 d'octubre de 2004 vem fer el Camí dels Enginyers. Aquesta és una excursió molt clásica i de gran atractiu degut a les grans vistes que s'hi poden trobar si tenim un dia clar i el temps acompanya.

El recorregut que se segueix és la consecució de tres grans clàssics: la Vall de Coma de Vaca, el camí de Núria i el propi camí dels Enginyers (Gr11-7). La ruta s'inicia sempre desde Queralbs, però es pot fer iniciant-la per la vall de Coma de Vaca o pel camí de Núria. Tenim diferents avantatges segons per on comencem. Si el comencem per Núria sempre podem estalviar-nos la pujada pel camí agafant el cremallera. Pujarà el pressupost de la sortida, això si. Si, en canvi, comencem pujant per Coma de Vaca un cop arribem a la Vall de Núria podrem, fer una retirada més ràpida prenent el cremallera de tornada fins a Queralbs.
Vista del camí dels enginyers. Foto Martí Montanyà

Nosaltres vem començar a pujar per Coma de Vaca. En unes 3 hores varem arribat al refugi que porta el mateix nom ( www.comadevaca.com ).

Aquí vem fer un ràpid esmorzar i vem prendre el camí que des del refu ens porta per les magnífiques vistes de tota la Vall de Freser amb Queralbs i a més amunt Fontalba. En aquest tram de la ruta hi trobem una pila de gent amunt i avall. Aquesta ruta, encara que ens semblava molt desconeguda, és ideal per fer una bona caminada i disfrutar d'un bon paisatge de muntanya amb algun tram on caldrà als menys agoserats agafar-se en uns cables instal·lats per fer algun dels pasos més exposats. Al final d'aquest tram arribem, tot passant per l'alberg ( www.valldenuria.com ), al Santuari de Núria en unes 3 hores.

El tram final de la ruta ens porta des del Santuari de Núria a peu (algun ha afagat aquí el cremallera) fins a Queralbs. Aquest últim representa unes dues hores i mitja denpenent del ritme de baixada.
Els participants a la sortida. Foto Martí Montanyà

Ruta totalment aconsellable per a tots els nivells, però tenint en compte la quantitat d'hores que s'hi hauran de dedicar segons per on es comenci.

Vista d'un pas. Foto Martí Montanyà