L'Alta Via 2, a les Dolomites

Autor: Pito Costa



Les Dolomites són un sistema muntanyós situat als Alps Italians, a la zona del Sud Tyrol. Aquest territori va ser retornat a Itàlia a raó del tractat de Versalles. De fet, l’italià i el “tadesco”, paraula que utilitzen els italians per denominar l’idioma germànic, són les dues llengües que encara conviuen en aquesta regió.
Deixant a part que les Dolomites és un dels millors indrets d’Europa per l’escalada, també és un paradís per l’esquí, les vies ferrades, el ciclisme i d’altres activitats de muntanya. Pels amants de les travesses a peu, recomanem de manera molt especial l’Alta Via 2, sender del qual les creua de nord a sud, de Bressanone fins a Feltre. Tot i que l’itinerari no presenta cap dificultat tècnica, us proposem una visió una mica “sui gèneris” d’aquesta ruta, empalmant amb vies ferrades i ascendint a alguns dels pics més emblemàtics. Sens dubte l’Alta Via 2 és una de les rutes més recomanables del massís alpí i us deixarà un molt bon sabor de boca.
Paisatge de les dolomites

1a ETAPA. BRESSANONE (560m.)-RIFUGIO GENOVA (2297m.):

Desnivell: 600m. aprox.
Horari: 5h.
Dificultat: Fàcil.

L’Alta Via 2 comença a Bressanone. Des d’allí tenim dues opcions: la primera és anar caminant fins al refugi Plose i allí passar la nit. La segona, que és la que farem, és agafar el telecabina que ens porta fins a Seilbahn (2050m.) i allargar l’etapa fins al refugi Genova. Així doncs, deixem el transport a Santa Andrea (1067m.) i prenem el telecabina que ens durà fins a l’inici de la ruta. Un cop a Seilbahn agafem tot un entramat de pistes i senders que flanquegen el vessant sud de la muntanya, fins endinsar-nos en un impressionant bosc d’avets i rododendres. Aquí comença la ruta amb tota la seva bellesa. Mica en mica anem canviant de vessant i ens apareix l’impressionant grup d’agulles calcàries de l’Odles, envoltades d’espectaculars praderes i d’idíl•lics boscos de coníferes. Ens trobem en un paisatge totalment alpí, talment com si d’un episodi de la Heidi es tractés. És el Tyrol en el seu estat més pur. Magnífics boscos d’avets que, a voltes, deixen lloc a prats meravellosos esquitxats de casetes de fusta. Deixeu-vos endur per la magnitud del paisatge, tot gaudint d’un pastís de poma en alguna de les “huttes” que hi sovintegen.
Un cop deixem enrera la carretera del Passo del Erbe, ens disposem a pujar a la Forcella de Putia (2357m.). Tot i que els desnivells de l’Alta Via 2 no són excessius, el pendent de la majoria de les collades que passarem és força important en les seves parts superiors. Un cop a la Forcella, seguim pel sender molt ben marcat, i sense gairebé perdre alçada arribem a una colladeta sota la qual hi trobem el refugi Genova.


2a ETAPA. RIFUGIO GENOVA (2297m.)-RIFUGIO PUEZ (2495m.):

Desnivell: 800m. aprox.
Horari: 4’30h.
Dificultat: Fàcil. Només un petit tros de via ferrada abans de la Furcla Nives.

Sortim del refugi Genova en direcció SE-S, tot enlairant-nos fins la cota 2421m., un petit pas que ens deixarà entreveure el camí que haurem de seguir fins la Furcla dela Roa (2617m.). Tornem a gaudir d’un paisatge bucòlic, on les zones de pastures, els boscos i les agulles calcàries conviuen en perfecte harmonia. Perdem una mica d’alçada fins arribar al petit coll que conforma la Furcla de Furcia (2293m.). Seguim pel mateix vessant i de mica en mica, ens anem enlairant fins arribar a les fortes pendents que ens condueixen a la Furcla dela Roa. Des del coll, flanquegem per sota les parets del Piz Duleda, fins que trobem tota una sèrie de passamans que ens ajuden a pujar a la Furcla Nives (2740m.). Des d’allí val la pena pujar al Piz Duleda (2909m.), molt fàcil però amb una gran vista panoràmica. El descens fins al refugi Puez ens recorda força la Vall d’Ordesa. L’espectacularitat de la profunda Vall de Langental i les elevades torres del Cier ens fan deturar en més d’una ocasió a contemplar l’entorn. La jornada d’avui és curta i val la pena assaborir aquest instant.
Quan arribem al refugi ens adonem que quelcom ha canviat. L’italià sona més que el “tadesco” i ens és més fàcil d’establir conversa amb la gent del refugi. No podem defugir del nostre esperit més llatí i el caràcter italià ens fa sentir com si estiguéssim a casa.

3a ETAPA. RIFUGIO PUEZ (2495m.)-VIA FERRATA TRIDENTINA-RIFUGIO BOE (2871m.):

Desnivell: 1400m. aprox.
Horari: 6-7h.
Dificultat: Poc Difícil. La Tridentina fa pujar la dificultat de la jornada.

Sortim del refugi Puez tot vorejant la balconada que forma la part superior del Circ de Langental. Les primeres llums del dia ens il.luminen la preciosa Selva di Val Gardena, amb l’elevat Sassolungo. Amb una hora arribem a la Forcella de Crespëina (2528m.), tot perdent nivell fins encarar la última pujada a la Forcella Cier (2469m.). La imatge és frapant: sorprenem un grup d’isards enmig d’aquelles tarteres, mentre contemplem el majestuós grup del Sella. El descens fins al Passo di Gardena (2121m.) se’ns fa curt. La bellesa del paisatge ens supera i ens n’adonem que estem en un dels trams més bonics de tot el recorregut. Arribem al Passo, aprofitem per comprar menjar en una botiga de souvenirs i ens quedem amb una pintada a la carretera: “Coppi é sempre presente”. Sens dubte estem en el camp de batalla del Giro. Amants del ciclisme com som, ens és emotiu estar allí on ciclistes de totes les èpoques, ens han fet gaudir de l’esport de la bicicleta. Tant de sentir-ne a parlar i ara estem just damunt del mateix quitrà que van trepitjar, ara no fa gaires dies Simoni, Popovich, Savoldelli, etc.
Del Passo di Gardena, baixem direcció Corvara entre prats verds, tot deixant la carretera a mà esquerra, fins arribar a un revolt molt marcat, on hi trobem una zona d’aparcament (1956m.). Prenem un sender que ens conduirà a l’inici de la via ferrada Tridentina, de mitjana dificultat, però que caldrà evitar en cas de pluja, degut a la relliscosa i polida roca calcària. També us aconsellem que matineu i estigueu ben d’hora a peu de via. Tot i que avui no és massa tard (són les 10 del matí d’un 2 d’agost), la via està farcida de tot tipus de personal, la qual cosa ens farà perdre la paciència en més d’una ocasió.
Ara ja hem deixat els paisatges més bucòlics per endinsar-nos a les Dolomites en el seu estat més feréstec. Laberints d’agulles calcàries, erms, lunars, eixuts, però gratament acollidors.
Després de grans dosis de paciència arribem al refugi Pisciadu (2585m.). D’allí, a bon ritme, trigarem una hora i quart fins al refugi Boe. Gran etapa de contrastos, que ens ha deixat un gran record.


4a ETAPA. RIFUGIO BOE (2871m.)-VIA FERRATA PIAZZETA-RIFUGIO DOLOMIA (2070m.):

Desnivell: 1000m. (300m. sense la Piazzeta).
Horari: 7-8h. (3’30h. sense la Piazzeta).
Dificultat: Bastant Difícil. La Piazzeta fa pujar la dificultat de la jornada.

Aquesta etapa és molt curta. Tot i això, ens la podem complicar anant a fer la via ferrada Piazzeta, totalment opcional i una de les més difícils de les Dolomites. El recorregut d’aquesta via ens durà fins al Piz Boe i hem de comptar amb unes quatre hores de camí addicionals. Al ser totalment circular podrem deixar força material al refugi.
Baixant de la Marmolada
Per anar del refugi Boe al Dolomia, hem de prendre el camí en direcció a la Forcella del Pordoi (exactament el mateix que hauríem de seguir si volguéssim fer la Piazzeta), on hi trobem un refugi. D’allí baixem fent zigues-zagues sense contemplacions fins al Passo Pordoi (2239m.), un altre dels mítics colls de muntanya del Giro. La massificació de l’indret ens supera i ben aviat tornem a enfilar muntanya amunt, fins que trobem el refugi B. ta Fedarola (2370m.). Aquí podem aprofitar per fer una ullada al grup Sella, que ara hem deixat enrere, tot i que la impressionant vista de la Marmolada fa que sia difícil concentrar les mirades cap a un altre indret. A partir d’aquí seguirem el sender del Vial del Pan, sempre eixit en aquesta empinada i vertiginosa vessant, però planer i suau fins just abans de caure en picat fins el Lago Fedaia. Allí podem fer nit en qualsevol dels refugis que hi ha. Nosaltres ho fem en el refugi Dolomia, que més que un refugi és un hotelet on ens trobem molt ben atesos.


5a ETAPA. RIFUGIO DOLOMIA (2070m.)-PUNTA PENIA (3343m.)-RIFUGIO O. FALIER (2074m.):

Desnivell: 1400m. aprox.
Horari: 6’30-7’30h.
Dificultat: Poc Difícil.

A partir del Lago Fedaia, l’Alta Via 2 pren dues variants. La primera és la més senzilla i es dirigeix a Malga Ciapéla, supera la Fórca Rosa i d’allí al Passo di San Pellegrino. La segona opció assoleix la Sforcèla de la Marmolada i d’allí, pel refugi Contrin i pel Pas de la Cirèle, arriba al Passo di San Pellegrino. Nosaltres optem per fer una versió “sui gèneris”, que creiem val molt la pena de realitzar. El recorregut ascendeix a la punta més alta de la Marmolada, que és la Punta Penia, per la via més directa, tot baixant per la via ferrada Marmolada fins la Sforcèla. D’allí al Pas de Ombreta i al refugi Octavio Falier.
L’ascensió a la Punta Penia, punt culminant del massís de les Dolomites, no és precisament idíl•lic en el seu inici. El camí puja cap al refugi Pian dei Fiacconi, voltat de telefèrics rònecs i cables oxidats. La gelera en la seva part inferior és força “guarra” i ens hem d’emprar a fons amb els crampons i el piolet. Tot seguit, però, l’ascensió esdevé molt divertida i l’espectacle del que ens envolta, enlairats en aquella talaia fan que, tot plegat, prengui un ambient sensacional. Un cop deixem la gelera (atenció amb les esquerdes!!), ens enlairem diagonalment per roca amb l’ajut d’una sèrie de passamans, a voltes excessius, fins arribar a la Schena de Mul. D’allí, altre cop amb crampons i piolet, ascendim a la Punta Penia sense cap altre dificultat (3h. a bon ritme). El descens el fem per la via ferrada Marmolada, tot resseguint la cresta fins a la Sforcèla de la Marmolada. És el tram més divertit de tot el descens. Una via molt espectacular, envoltats d’un veritable ambient d’alta muntanya. La grandiositat del recorregut i les dimensions de tot plegat ens fan passar una bona estona, d’aquells moments que mantindrem en la retina per força temps. Tot i això, quatre gotes convertirien aquest descens en un veritable mal de cap! Un cop a la Sforcèla, tenim l’últim repicó amb un tram més de ferrada pel vessant sud. Un cop desequipats, baixem uns quants metres fins que topem amb una forta pujada per tartera vertical i descomposta fins que, mica en mica i enlairats en el vessant, flanquegem sota les parets sud de la Marmolada fins el Passo di Ombreta (2702m.). Aquest tram està força mal indicat en el mapa 1:25000, doncs segons les indicacions hauríem de baixar molt més en direcció al refugio Contrin, evitant la forta pujada inicial.
Des del Passo di Ombreta només cal deixar-nos endur cara avall, entre senders i tarteres de roca fina que es deixen baixar a tota velocitat, talment com si esquiéssim. Les verticals parets sud de la Marmolada ens faran deturar en més d’una ocasió, per contemplar les seves dimensions. Arribem al refugi captivats per l’extens pany de paret que tenim al davant. Algun escalador esquitxat a la paret ens fa adonar de les proporcions d’aquest mur: tot això és immens!

6a ETAPA. RIFUGIO O. FALIER (2074m.)-PASSO DI SAN PELLEGRINO (1907m.):

Desnivell: 900m. aprox.
Horari: 4h.
Dificultat: Fàcil.
Baixant del refugi Fuciade

Comencem el dia tot resseguint el sender que, a peu pla, surt del mateix refugi. De seguit, però, anirem pujant per la vall de Ombretola, gaudint dels primers raigs de sol que espeteguen a la paret sud de la Marmolada. Tot i que sembla evident el coll que hem de pujar, mica en mica anirem canviant la direcció vers l’est fins arribar al Pas de Ombretola. El paisatge calcari que ens domina és ben bé semblant als Pics d’Europa, tot i que amb unes altres dimensions. Flanquegem pel vessant oest del Pic Ombretola, tot perdent alçada fins a les envistes del Pas de la Cirèle (2683), quan empalmem amb una de les variants de l’Alta Via 2. Un cop al Pas de la Cirèle, gaudirem d’un altre descens inoblidable, tot tarterejant per un terreny pedregós, però de molt divertit baixar. Molt ràpidament perdrem alçada i anem deixant el paisatge erm de les tarteres i de la pedra calcària, per retrobarnos amb una zona de prats realment bucòlica. Arribem al Rifugio Fuciade, tot retrobant l’altre variant de l’Alta Via que ve de la Malga Ciapéla. Des d’allí fins al Passo di San Pellegrino és un agradable passeig per una ampla pista, on es barregen les aspres agulles calcàries, allí a dalt a l’alta muntanya, amb la relaxant imatge de la verdor dels prats.
Al Passo di San Pellegrino, s’acaba el nostre itinerari particular que ressegueix l’Alta Via 2. Tot i això, el sender segueix fins a Feltre, que és on s’acaba, amb les etapes i horaris que a continuació us facilitarem.
Vall de Ombretola

6a. Etapa (continuació): Passo di San Pellegrino-Forcella Predazzo-Rifugio Passo Valles (2031m.). Cal sumar 4 hores més des del Passo San Pellegrino per completar aquesta 6a. etapa que comença al refugio Falier.
7a. Etapa: Rifugio Passo Valles (2031m.)-Rifugio Mulaz-Rifugio Pedrotti (2278m.). De 7 a 8 hores.
8a. Etapa: Rifugio Pedrotti (2278m.)-Rifugio Pradidali-Rifugio Treviso (1631m.). De 6 a 7 hores.
9a. Etapa: Rifugio Treviso (1631m.)-Passo Carèda-Rifugio Carèda (1361m.). 5 hores.
10a. Etapa: Rifugio Carèda (1361m.)-Bivacco Feltre-Rifugio Bruno Boz (1718m.). De 7 a 8 hores.
11a. Etapa: Rifugio Bruno Boz (1718m.)-Rifugio dal Piaz-Feltre (284m.). De 8 a 9 hores.


DADES D’INTERÈS:

-ACCÉS DE LA ZONA: Fins a Bressanone amb cotxe per autopista direcció La Jonquera-Montpellier-Aix-en-Provence-Nice-Genova-Brescia-Brennero fins a Peschiera. D’allí per carretera fins a tornar a agafar l’autopista del Brennero fins la sortida de Chiusa Val Gardena, Klausen Gröden, Chiusa, Klausen, Val Gardena, Gröden (www.viamichelin.es).
Des del Passo San Pellegrino es pot tornar a Bressanone amb poques hores, combinant diversos autobusos i tren. Des de Feltre també hi ha combinació de transports públics fins a Bressanone. De la mateixa manera, també hi ha parades d’autobús en els diferents passos de carretera que anem creuant (Passo Gardena, Pordoi, Fedaia, etc.).

-MATERIAL NECESSARI: L’Alta Via 2 es pot fer amb calçat esportiu o bé amb botes de treking. Si voleu fer les variacions que us proposem caldrà material per a ferrades, crampons i piolet. També us aconsellem portar un cordino d’uns 40 metres per fer la Marmolada (única i exclusivament per la gelera). La ruta gaudeix d’una molt bona xarxa de refugis, amb la qual cosa us podeu estalviar força pes.

-ALLOTJAMENT: Bressanone és una ciutat amb tota mena de serveis i allotjaments, fins i tot càmping. Els refugis estan guardats en l’època estival i no acostumen a tenir cuina lliure. El menjar acostuma a ser força bo: a la carta, tot i que també en alguns ofereixen el servei de mitja pensió. Un consell: porteu menjar de ruta i feu-vos l’esmorzar, ni que sigui portant un fogonet per escalfar tè, i per sopar us atipeu bé al refugi. D’aquesta manera tindreu un bon equilibri pes-despesa econòmica. Cal portar sac de dormir o llençol. Tot i que hi trobarem mantes, no permeten de dormir-hi directament.

-ÈPOCA IDEAL: De finals de primavera a mitjans de tardor.

-ON TROBEM AIGUA: Tot i que les Dolomites són un terreny calcari i l’aigua s’escola per arreu, no tindrem dificultat per trobar-ne. A excepció del Boé, tots els refugis tenen aigua potable i anem trobant fonts durant el recorregut. En les diferents carreteres que anirem creuant (Passo del Erbe, Passo Gardena, Passo Pordoi, etc.) trobarem botigues de “souvenirs” on podrem comprar menjar.

-MAPES PUBLICATS DE LA ZONA:
-Bressanone-Val di Funes (1:25000).
-Val Gardena-Alpe di Siusi (1:25000).
-Val di Fassa e Dolomiti Fassane (1:25000).
-Pale di San Martino (1:25000).
-Alpi Feltrine (1:25000).

-TELÈFONS O WEBS D’INTERÈS:
-Tlf. Rifugio Genova: 0039 0472 840132.
-Tlf. Rifugio Puez: 0039 0471 795356.
-Tlf. Rifugio Boe: 0039 0471 847303.
-Tlf. Rifugio Dolomia: 0039 0462 601221.
-Tlf. Rifugio Falier: 0039 0437 722005.
-Tlf. Rifugio Passo Valles: 0039 0437 599136.
-Tlf. Rifugio Pedrotti: 0039 0437 68308.
-Tlf. Rifugio Treviso: 0039 0439 62311.
-Tlf. Rifugio Cerèda: 0039 0439 65118.
-Tlf. Boz: 0039 0439 64448.