Ressenyes d'activitats de la secció d'alta muntanya

Midi d'Ossau, via normal



Data:dissabte 22 de desembre de 2012

Jose accedint al precim
Jose en el descens
neu
Aprofitant un cap de setmana que podem allargar, ens reunim el Jose i jo per fer la nostra sortida ma a ma: intentar l’ascensió al Midi d’Ossau. El dissabte el dediquem a pujar tranquil•lament, arribant a aquesta part llunyana del Pirineu al mig dia. Gaudim d’un dia espectacular, un pel calorós. La neu primavera i el pes que carretegem fa que l’aproximació al refugi sigui una mica costosa, però amb les raquetes en la part més solejada anem solucionant. La part final ja amb grampons. Un indret màgic, un refugi per a nosaltres i unes vistes espectaculars, el Midi, imponent. Al vespre apareixen uns francesos que ens diuen que han estat tot el dia per arribar a la segona reunió d’una via de la cara nord i que han decidit dormir al refugi. Ens aixequem a les 6 i la lluna no ens acompanya, A les 7 amb la llum del frontal enfilem camí cap a la normal del Midi. Les tres parts més complicades d’accés es troben amb poca neu i anem ascendint en mixte. La resta són rampes on el més dur es obrir la traça. Desistim d’arribar-nos al cim encara que el teníem a tocar del piolet. Però l’hora es justeta, el sol esta baixant i encara tenim que desfer el camí. Rapelem allà on podem i busquem una reunió que no havíem localitzat. Sense aturar-nos arribem a peu de la paret amb les últimes llums i agraint la llum de la lluna anem fent camí cap el refugi, seguim les traces d’uns esquis i així seguim la ruta més planera, però amb una neu una mica tova que ens fa una mica penós el progrés ja que ens enfonsem en alguns punts. Al refugi trobem tres esquiadors amb els que petem la xerrada mestres fonem neu i ens hidratem.

8 hores d’ascens més gairebé 5 de descens, amb aturades incloses, es el còmput de l’esgotadora jornada.

Descansem al refugi i al matí tranquil•lament ens acomiadem dels esquiadors i al poc iniciem el retorn al vehicle. Les proximitats al refugi tenen una neu molt bona i quan agafem la pala més asoleiada ja ens enfonsem, al arribar al pla, raquetes i tranquil•lament cap el cotxe.

Aquesta sortida ens ha fet gaudir com mai d’una companyia d’una activitat i d’un lloc.

Aquest gairebé cim ho dedico al pare d’una gran amiga que ens va deixar el dia 21 i al pare de la meva parella que van ser al meu pensament en gran part de l’ascensió.



Activitat realitzada pel Jose i en Xavi


AnteriorSegüent
Via La Chani (La Falconera, Garraf) Esquí a Formigueres