Ressenyes d'activitats de la secció d'alta muntanya

INFIERNOS I ARNALES (PANTICOSA)



Data:divendres 06 de setembre de 2013

Cresta Arnales
Cim Pico Arnales 3006
Infiernos amb Midi al fons
Cim Infierno
Ibon de Tebarray (Collado de Piedrafita)
Ibones Azules
Nou Refugi de Bachimaña
Peña Telera
Arc Tectonic. Al fons massís Panticosa....
Després de fer l’ascensió al Midi d’Ossau, ens desplacem cap a Paticosa. Allà tenim reserva al refugi Casa de Piedra. Aquest refugi queda a peu de cotxe i malgrat estar a 1630 metres d’alçada, és una bona base per recorre els cims de la zona. (a més la mitja pensió pels federats costa 25 euros ¡¡¡).

Una tempesta elèctrica ara fa mes de 5 anys ens va fer abandonar la carena dels infiernos, (amb els cabell eriçats i els bastons fent un soroll que feia por) Un bon grapat de companys del centre vàrem haver de baixar cames ajudeu-me fins als Ibones de Pondiellos i fer un vivac a resguard de la tempesta. Doncs des d’aleshores aquest cims van quedar pendents .



El dissabte 31, sortim en direcció al collado de Pondiellos. Després d’un primer tram d’ascensió, trobem diverses roques amb marques de pintura indicant diversos cims. Una d’elles indica Pic Arnales, i la resseguim. De seguida ens adonem que es tracta d’una senda poc utilitzada, on les fites son molt escasses, però ja que hi som.... Arribem al coll de Saretas, just al peu de la cresta del Pico Arnales. Tot i que no es tracta de la via normal, decidim tirar pel dret i recorre la cresta. Tot i que no és molt difícil, la roca està molt podrida i té alguns passos exposats. Després d’un bonic recorregut i un parell de subcims, arribem al Pic Arnales (3006 m). La intenció inicial era resseguir el cordal fins als infiernos. Una bretxa força vertical, i el fet que normalment el sentit d’avanç d’aquest tram és el contrari del que portem, decidim pujar per la normal, un corredor força vertical que obliga a grimpar una bona estona. (Aquí no regalen res).

Un cop a la carena, recorrem els tres cims dels infiernos (3073,3082 i 3076) separats per unes franges de roca blanca. Fantàstica vista de bona part del Pirineu. Tornem a divisar el Midi D’ossau. Baixem pel s Ibones Azules. Hi ha un refugi nou de trinca, just al costat de la presa del embassament de Bachimaña.

La ruta la completem en 11:52 hores i 1700 de desnivell. Ruta exigent, però molt recomanable. Ull però aquells que tingueu vertigen. Cal grimpar molt i no regalen res.

Diumenge 1. De Baixada, decidim explorar la zona de la Peña Telera. Carai, quin descobriment. Un cim que queda pendent. També caminem fins a un “Arc Tectonic”, com es pot veure a les fotos, fantàstic. Fem la volta en 4 h i 571 m de desnivell acumulat

Hem fet la ruta en Manel, la Núria i en Pep


AnteriorSegüent
Taga amb BTT Aresta de la Coma de Gelis