Ressenyes d'activitats de la secció d'alta muntanya

Mont Perdut per Pineta



Data:dissabte 04 de juliol de 2015

Comencem a remuntar la Vall de Pineta. La vegetació és exuberant.
Arribem al balcó de Pineta i ens dirigim al Refugi de Tucarroia, al mig de la bretxa davant del llac de Marboré.
Les últimes llums del dia sobre l'Estany de Marboré
Des del Refugi les vistes del Perdut i del Cilindre són espectaculars
Últimes passes per arribar al Refugi
Refugi de Tucarroia, a 2.669 m.
A les primeres llums del dia, amb la lluna senyalant-nos el Coll del Cilindre, comencem a pujar.
Vista de la canal per on haguéssim hagut de pujar si hagués estat en millors condicions.
A punt de grimpar la paret que ens durà a la gelera.
En Lluís l'Albert i en Fede, des d'aquest perfil no fan massa bona cara.
Travessant la gelera amb el Balcó i el Circ de Pineta en primer terme i la Múnia al fons.
La poca neu que hi quedava estava molt desintegrada.
Guanyant una mica d'alçada, la Bretxa de Tucarroia i el Llac de Marboré es veuen immensos.
Des del Coll del Cilindre ens apareix tota la Vall d'Ordesa
El Llac Gelat amb el Perdut davant i la famosa Escupidera amb molt poca neu
El Cilindre de Marboré en primer terme i, traient el nas pel darrere, el Vinhamala
La ja molt deteriorada gelera del Perdut
Ja feia dies que teniem pensat fer la "nord" del Mt. Perdut, però per les dates en que ens trobàvem, sabiem que no seria massa factible però, tot i així, cap a munt!

Després de dinar comencem a pujar, des de l'aparcament de Pineta, cap al senderó que ens pujarà fins al Balcó de Pineta.

1.200 m. d'inacabable pujada, preciosa i espectacular, però inacabable!

Un cop al balcó pugem cap al llac de Marboré i anem fins el Refugi de Tucarroia, on passarem la nit. El lloc ja mereix una visita de per si sol. A més hi vam trobar molt bona companyia i vam passar una nit perfecta.

En vista que veiem molt poca neu a la gelera del Perdut, decidim no perdre-hi el temps i enfilar per la normal cap al Coll del Cilindre. Com que faltava molta neu vam haver de remuntar molt de troç per les destruides morrenes plenes de grava; 2 passos endavant i 1 endarrere!

La pujada fins el Perdut còmoda i amb bon temps, sense necessitat de trepitjar la neu per pujar per l'Escupidera.

La tornada, d'una tirada cap avall!

2.200 m de baixada que, al final ens van deixar les cames i els peus ben servits, però amb un exel.lent record d'aquesta sortida.

Hem fet la sortida en Fede, en Lluís, l'Albert i l'Eduard

AnteriorSegüent
La vall de la LLosa Aresta del Circ de Troumouse (3085 m)