Ressenyes d'activitats de la secció de senderisme

COLLSACABRA CLIMENTS



Data:dimecres 05 de juny de 2019

L'ermita solitària de Sant Julià de Cabrera
Té una campana artística de dos-cents quilos
I...ja sabem el nom que li van posar
Sortint dels plans de Cabrera i entrant al bosc
Drets com espelmes, a punt d'emprendre la marxa
El vessant nord és frondós amb freixes i altes faigedes
A contrallum. Un paisatge esplèndit
A punt per remuntar l'esperò de roca del darrera.
La pujada és valenta i directe al cim.
Petits revolts et van allunyuant del terra
Es superen cent-vint metres en un espai molt curt
Santa Maria de Cabrera. El punt més alt de Collsacabra
Una estreta cornisa de cent metres uneix l'ermita i el castell
D'en Ramon Berenguer només en queden quatre pedres
A sota queden els plans de Sant Julià
Baixant. El camí de la Marrada és tant antic com el castell
L'entorn de Cabrera és una catifa verda en primavera
La guerrilla desbandada retorna als plans de Cabrera
L'absidiola original del segle X i decorada amb arcuacions lombardes
CLIMENTS,Excursió núm.110

31 maig de 2019

COLLSACABRA



l'ermita de Sant Julià de Cabrera té una campana que es diu Ramona, i al seu toc es reuneixen les vaques que pasturen a l'entorn. Als prats de Cabrera hi hauria teca per un milió de vaques, posats a exagerar, perquè la fertilitat del sòl és més conseqüent que el continuat rosec d'aquests animals. Holandeses clapades de blanc i negre també n'hi ha de rosses, i brunes dels Pirineus, o bé marineres de pèl clar, i les negres procedents de l'Albera. Ben agrupades, amb l'uniforme que els pertany, mantenen distància dels altres clans, i pel mig d'aquest polivalent bestiar van i venen els xirucaires, amb el propòsit de pujar al cim de la muntanya de Cabrera.

Arribant a coll de Bram una escala llarga i valenta ens portarà al cim planer de Cabrera. Pujada lenta, silenciosa i en filera costeruda, la romeria arriba fins als peus del Santuari. Seguint un llom de carena trobem el Castell, a l'altre costat. Un castell que ja no és castell perquè els seus límits es confonen amb el bosc. Un munt de pedres sacsejades per la història han emmudit el seu origen. I la torre de guaita ja no té res per guaitar. Els sarraíns fa anys que ja són fora i l'últim dels Cabrera, en Guillem castlà de Muntanyola, fa mig mil·leni que el van enterrar. Però, l'espectacle panoràmic des d'aquí dalt encara té la mateixa validesa dels segles passats. L'esforç de les escales ha estat profitós, una ascensió per a ser recomanada. Una talaia sense precedents en tot el terme. La baixada, fent cas omís de l'escalinata, es pot fer per la Marrada, l'antic camí de mules que abastava les avitualles del Castell, i per un trencacames de corriol s'arriba altre cop als plans de Cabrera.

A migdia, a la Ramona ja li bat el sol, i segueix vetllant el petit cementiri parroquial d'una dotzena de nínxols. Quietud perpètua, les vaques no porten esquella i sembla que no hi siguin. Han canviat de costat on l'herba deu tenir millor menja. Abans de marxar visitem la Casa del Prat -any 1682- a tocar amb l'ermita, on generosament ofereixen aigua fresca al visitant, la millor font de Cabrera.

Tots: Alex Oroval, Antonia Rodríguez, Antoni Subirats, Alejandro Escudero, Carme Delmonte, Conxita Herrero, Enric Font, Esther Barcells, Jaume Costa, Jaume Suñol Joan Oliveras, Jordi Serra, Josep Teixi, Jordi Argimon, José Torres, Juli Mauri, Lidia Puig, Manel Broch, Manel Serra, MR Ferrer, Neus Dunés, Raimon, Neus Vergés, Rosi Alonso, Teresa Vila, Xavi Ferrándiz, Pepita Dunés, Marcel Gonsálvez, RM.Duran.



Jaume Suñol

AnteriorSegüent
Silvretta route Festa de Sant Onofre 2019