Ressenyes d'activitats de la secció d'esquí de muntanya

Travessa al massís dels Besiberris-Tumeneja nord



Data:dimarts 01 de maig de 2007

Pujant a la Bretcha Peyte
Tot i que la previsió meteorològica no era massa bona, hem decidit arriscar i sortir a fer activitat d'esquí de muntanya per aquest pont de l'ú de maig. Dissabte arribem amb els esquís a l'esquena al refugi de la Restanca i diumenge fem la gran volta al massís dels Besiberris. Sortim ben d'hora i ens dirigim cap a l'Estany de Mar amb una neu força endurida per la gairebé glaçada nocturna. D'allí, ens dirigim a la Bretxa Peyte, tot arribant-hi amb els esquisos posats. Baixem per la cara sud, tot flanquejant, amb una neu totalment transformada i humida. Fa molta calor i tornem a posar pells per ascendir al pic del Besiberri Sud. Per pujar al cim, prenem una pala força dreta que està situada a la dreta del cim i mena a un petit collet, on ens descalçarem els esquisos. Ara ja només cal fer un tros de grimpadeta fins la punta més elevada. Del cim baixem amb els grampons posats fins el Coll d'Avellaners. Just abans d'arribar-hi, ens preparem pel descens, força sostingut, que ens deixarà al bell mig de la vall de Besiberris. Un cop perduts uns 200 metres de desnivell, flanquegem per sota d'un esperó de roca molt marcat, per tornar a posar pells i fer l'última pujada de la jornada: un coll molt poc evident que ens queda a la dreta del Tossal de Rius. La baixada del coll l'hem de fer amb molt de compte. La neu està molt falsa i deixem anar moltes purgues a mesura que anem baixant. El dia s'ha anat tapant i, just en arribar al refugi de la Restanca, ja comença a xipollejar. Gran sortida!
El dilluns aprofitem per fer el pic del Tumeneja Nord. Prenem la primera vall a mà esquerra que surt en direcció a l'Estany de Mar i anem guanyant alçada molt ràpidament, fins a situar-nos a un coll d'on podem fer un flanqueig per a situar-nos a la base de la piràmide somital que forma el cim del Tumeneja. Tot i això, preferim baixar una mica i anar a buscar la Bretxa Paus, per a ascendir per l'aresta sud. La caguem! Hem errat en la nostra decisió doncs l'aresta queda tallada abans d'una petita bretxa que mena al cim i, sense material d'escalada i amb les botes rígides d'esquiar, no ens veiem en cor de continuar. Tot i això, intentem seguir pel que suposadament és el camí d'estiu, just per sota, però la pèssima qualitat de la neu fa que ens enfonsem fins els uebs. Llàstima! Tot i això, acabem l'itinerari circular, pels tubs que van directament a l'Estany de Mar. Itinerari de gran categoria! Tot i que curt i amb una neu molt i molt humida. Dimarts volem pujar al Montardo i baixar per la cara NE. Tot i això, el dia s'aixeca plovent i boirós i decidim tirar a vall. Una bona sortida, amb molt bona companyia, en la pitjor de les temporades que recordo. Desitgem que la temporada vinent nevi una mica.
Hem fet l'activitat en Quim Carreras, en Manel Orbay i en Pito Costa.

AnteriorSegüent
Robiñera i Cañon de Añisclo Via Albert-Cervera a la Mòmia de Montserrat