Ressenyes d'activitats de la secció d'esquí de muntanya

Aneto-Maladeta



Data:dimarts 15 de maig de 2007

Baixant l'Aneto.
Hi ha sortides que es converteixen en autèntiques festes col.lectives. Aquest ha estat el cas de la sortida que hem fet amb esquisos de muntanya a la zona de les Maladetes. En David Campany, en Quim Aymerich i un servidor arribem al Pla de la Besurta el divendres al vespre i les dues primeres persones que trobem són la Maria i en Ferran, companys del Centre que volen fer el Pic Maleït. A partir d'aquí, el cap de setmana es converteix en un seguit de retrobaments inesperats amb amics de muntanya. Dissabte enfilem cap a la Renclusa i allí ens calcem els esquisos. Pugem cap al Portilló Superior amb una neu molt ràpida i endurida, però no prou com per haver de calçar ganivetes. Superem el llarg flanqueig i arribem al cim de l'Aneto a les 10:00 del matí. Abans d'arribar al cim coincideixo amb l'amic Marc, de la botiga Ski&Mountain de Ribes de Freser, amb tota una colla de coneguts ripollencs que estan fent el mateix que nosaltres. Sant Eudald coincideix amb Sant Anastasi i compartim dies de festa. Ens retrobem també amb una parella de bascos, d'Ermua, que vàrem coneixer anys enrere, fent la travessa dels refugis d'Aiguestortes. També arriba més tard en Marc Bassols, que feia més de deu any que no ens retrobàvem. Un autèntic festival! Baixem ben bé una hora i mitja després de fer el cim, amb la neu força transformada en la part inferior del descens. El dia ha estat magnífic i passo tota la tarda amb en Ferran i la Maria gaudint de l'excepcional meteorologia i el paisatge que ens envolta. En David i en Quim han de marxar cap a Badalona per motius diversos, però jo decideixo quedar-me i fer la Maladeta amb els companys de Ripoll i Ribes. Abans d'acabar el dia, però, apareix l'amic Miquel Castellsaguer. Gran persona, molt vinculada al Centre i component de la famosa expedició que es va fer a l'Alpamayo quan en Franco era corneta. M'ofereix d'anar a la Renclusa amb ell, doncs el seu company arribarà el dia següent, però ja m'he compromès amb els de la Vall de Ribes. Un altre dia serà!
Diumenge s'aixeca el dia plovent i amb molt vent. Tot i això, decidim pujar cap a la Maladeta. El dia es va esclarint i arribem al cim amb molt de vent, tot i que no és massa fred. Baixem del Coll de la Rimaya amb cura i clavant bé els grampons i el piolet. En Jordi és més bo que nosaltres i ho fa esquiant. El puta en sap molt i es guanya una forta ovació quan arriba al pla que precedeix la canal empinada. Espectacular!! Baixem cap a la Renclusa i ens retrobem, per variar, amb uns companys de la UEC de Gràcia que havíem compartit taula, tot sopant a la Restanca, quinze dies enrere. La xerrera no ens deixa acabar d'arribar a la Besurta, com si no volguéssim acabar aquesta temporada d'esquí tan nefasta, en un gran cap de setmana de cloenda. En fi...aquest any s'ha acabat esquiar, a veure si la temporada vinent tenim més sort. Que tingueu un bon estiu. Pito.

AnteriorSegüent
Via Marquises a la Paret de Catalunya al congost de Montrebei Cara Nord del Mont Perdut