Ressenyes d'activitats de la secció d'alta muntanya

Weismies (4023 m.)



Data:dilluns 30 de maig de 2005

Hem fet el CIM. Eloi Villar
Ascensió al Weismies (4023 m.) del 28 al 31 de Maig del 2005

dia 1 (28 de Maig): COTXE

Bàsicament aquest primer dia el vam passar a dins del cotxe, sortint a les 5 del matí i passant per Roses per anar a buscar a l'Àlex que sortia de treballar.
Vam dinar en una area de servei de França sota una calor asfixiant, i vam prosseguir.
A la frontera amb Suïssa ens van parar per saber a on anàvem i amb la paraula màgica Saas Fee ens van deixa passar.
En arribar a Saas Almagell, punt final de l'itinerari en cotxe i d'inici de l'itinerari a peu, vam cercar lloc per a sopar i dormir:

Sopar a davant de l'església del poble, erem visibles des de gairebé totes les finestres del poble...

Dormir, uns a la furgo d'en Marc (just al davant de l'església) i els altres sota el porxo que formava el punt de sortida d'un telefèric de les pistes d'esqui, en aquells moments desmuntat.

dia 2 (29 de Maig): APROXIMACIÓ

Ens vam llevar a les 7 del matí i vam esmorzar mentre feiem les motxilles.
Amb tot, sortiem a les 9 del matí cap al refugi d'Almageller (Almagellerhutten), uns 1200 metres de desnivell.
Al principi la pujada era en un camí que serpentejava dins d'un bosc amb alguns arbres inmensos, un cop guanyat un primer desnivell de manera ràpida vam enfilar per la vall formada per la falda del Weismies aon el pendent ja no era tan pronunciat.

Passarem per un primer refugi a on pels voltants s'hi passejaven cabres i a on varem fer un mos, va ser a partir d’aquí a on el pendent es va tornar un altre cop, més pronunciat.
Ja veiem a l’altre banda de la vall a on es trobava el poble, els 4mils pertanyents a la carena del Mischabel.
Pujant i pujant també vam veure una marmota i al final vam arribar al Refugi...

Era fantàstic, estava sols oberta la part lliure, però eren unes quantes lliteres en una habitacioneta en perfectes condicions a on hi havia una petita cuina de llenya.
Vam passar tota la tarda descansant, bullint aigua, fent classes de polipast, penjats de les parets del refugi, menjant, prenent el sol, fent fotos...

i a mitja tarda a preparar el sopar i a dormir, sempre amb el permís del telèfon que va sonar una parell de cops fins que el vam agafar (el va agafar en Marc, guarda accidental del refu), trucaven per reservar i en Marc els hi va dir que vinguessin que ja s'ho trobarien.

dia 3 (30 de Maig): HEM FET EL CIM

A les 3:30 tocades ens vam llevar, just amb la última alarma del rellotge, i mentre ens vestíem i esmorzàvem tot entatxonant-nos els "bollicaos" a la boca, ens anàvem despertant.

Vam començar amb l'Àlex al capdavant. Tot i ser ben d’hora, de tan en tan ja ens enfonsàvem en la neu.
En un moment ens vam plantar al coll (Zwischbergenpass) d'on sortia la cresta que conduïa al cim.
Aleshores el sol començava a deixar veure la seva claror per l’horitzó i els colors del cel es revelaven molt més expressius que mai.

Seguirem per la cresta i al cap d'un moment jo em vaig parar per descarregar un pes molest que m'incomodava...en Jordi M. va fer el mateix al cap d'uns quants metres més, estàvem deixant mostres del nostre interior a uns 3200m. ja.

Seguirem per la cresta i al nostre costat esquerre veiem la pala de neu per la qual més tard vam comprovar que era la ruta normal i per la que vam baixar.
La cresta s’anava enfilant cada cop més i el Presi s'excitava proporcionalment i accelerava el seu pas, mentre els que erem al darrere intentàvem seguir-lo.

Després d'un bon tram de grimpada per roca i que el meu cap comencés a avisar-me del sol, de l’alçada i del cafè que no havia pres al matí vam arribar a l'avantcim, des d'on ja veiem l'aresta cimera i el cim del Weismies esperant-nos tot solet i sense cap ànima més que la seva pròpia.
Ens col•locarem els grampons (amb alguna que altra dificultat)i prenyarem els piolets en mà per afrontar el darrer tram de l’ascensió, que no de l’expedició.

Finalment i després de fer unes quaaaantes fotos per la cresteta final vam fer cim, la vista era impressionant, per una banda teníem un llit de núvols que ens feia semblar estar al setè cel i per una altra banda la ruta des de Hoschas (actualment ruta norma), i al darrere la ja familiar i amiga cresta per on havíem pujat.

Total, 4 fotos (o +), comprovació de l’alçada amb el altímetres, congratulacions mútues, ubicació referencial d’altres cims i....cap a baix!!!

La baixada es va fer com totes, llarga. Vam anar a biscar la pala de neu abans esmentada i vam fer un "culenbajen" controlat, per una neu que ja semblava pastetes de té remullides en aigua.

La part final per arribar al refugi va ser un petit calvari individual per a cadascú. Ja separats varem anar enfonsant-nos cada 2x3 i calant-nos d’aigua i neu humida fins a la peça de vestir més íntima.

Al refugi ens vam recuperar: cafè, "pans de leche", aigueta...

I al final 1200 metres més de baixada fins a Saas Almagell, on vam comprar amanideta per poder sopar i vam fer una cerveseta sols per veure a la cambrera de l'hotel i acabar amb els francs suïssos que teníem en bitllet, perquè els que teníem en moneda els va gastar molt acuradament en Juano, en melmelada i una crema de cacau meravellosa.

Al final vam fer cap a Chamonix, i després de moltes voltes vam arribar a un parc on vam dormir amb el Montblanc vetllant-nos la nit.

dia 4 (31 de Maig): MÉS COTXE



AnteriorSegüent
via dels sostres/david aparicio a la paret de l'aeri Via Estel a la Roca Gran d'en Ferrús