Ressenyes d'activitats de la secció d'esquí de muntanya

Travessa Remuñe-Cap dera Baquo-Estós



Data:dilluns 07 d'abril de 2008

Pujant Vall de Remuñe
Baixant cap al refugi Jean Arlaud
Carreras' brothers en la canal que mena al Llac del Portilló d'Ôo
Canal d'accés al Gourgs Blancs totalment seca
Pujant al Cap dera Baquo Occidental
Tornada per la vall d'Estós
El tipus d'activitat d'esquí de muntanya que més ens motiva i agrada és aquest que hem fet aquest cap de setmana. Travessa circular, per valls inòspites i en refugis lliures no guardats. Tot i que les motxilles les portem carregades, l'esforç val del tot la pena i és gratificant del tot. A més a més, les condicions que trobem, tant meteorològiques com nivològiques són excepcionals.
Divendres dormim als Chopos, un alberg de Villanova amb preus encara assequibles. 15 Euros esmorzar i dormir. Tot i que l'esmorzar és una autèntica merda.
Dissabte sortim de la cruïlla que va als Llanos de l'Hospital i l'entrada de la Vall de Remuñe amb els esquisos posats. Un autèntic luxe! Fem tota la vall de Remuñe fins al coll que uneix aquesta vall amb la de Lliterola, on efectuem un flanqueig en constant descens fins al peu del Coll Inferior de Lliterola. Tornem a posar pells i ascendim al coll per una neu primavera poc transformada. La vista que s'obre davant nostre és una de les millors dels Pirineus. Tota la cresta del Cap dera Baquo fins l'Hourgade. Impressionant! Fem un descens per una neu primavera impressionant fins el Llac d'Ôo i aprofitem els petits estanys de fusió per carregar les garrafes d'aigua. Arribem al refugi Jean Arlaud i passem una bona estona treient la neu ventada que impedeix obrir els porticons i la porta. La part d'hivern és un autèntic luxe. Tot i que un pèl freda, està equipada amb mantes i calefacció elèctrica. Un parell de francesos ens acompanyen en les nostres operacions d'hidratar-nos amb tè i deixar el refugi ben net perquè hi estiguem com a casa.
Diumenge: la nit ha estat més aviat fresca dins al refugi. No hem pujat de dos sota zero a l'interior de l'edifici. El dia, però, s'aixeca clar i serè, com en la jornada anterior. La intenció és anar a fer el Gourgs Blancs, tot anant a buscar el corredor que surt, per la vessant francesa, entre el mateix cim i el Jean Arlaud. Portem cordinos, piolets, friends i una mica de material per acometre l'ascensió, però la nostra sorpresa arriba quan, des del Coll dels Gourgs Blancs, veiem que la canal està absolutament seca. Decidim canviar d'objectiu i ascendim al Cap dera Baquo Occidental. Tot un èxit, ja que la neu pols ens torna a obsequiar amb un magnífic descens. Pugem al Coll d'Ôo i acabem la travessa per la Vall d'Estós i la consegüent patejada fins a la carretera.
Un cap de setmana cinco jotas. Gran ruta, molt bon temps, nona neu i una companyia excepcional: Quim i Anna Carreras, Manel Orbay i Pito Costa.

AnteriorSegüent
Via Barra del Bar a Paret de Catalunya Caminada regularitat 2007 - fotos