Ressenyes d'activitats de la secció d'esquí de muntanya

TRAVESSA ORDESA-GAVARNIE



Data:dimecres 07 de gener de 2009

Sierra Custodia.
Bretxa de Roland.
Pujant Taillon.
Refugi de Serradets.
Descens fins la vall de Pouey-Aspé.
Pujant l'Hourquette d'Alans.
Circ d'Estaubé.
Pujant la bretxa de Tuqueroya.
Refugi de Tuqueroya.
Pujant la bretxa de Tuqueroya.
Pujant Coll del Cilindro.
Pujant Coll del Cilindro.
Mont Perdut.
Pugem amb cotxe desde Nerín per la pista que condueix al Collado Arenas, amb alguna placa de gel però sense cadenes, fins el pont abans d'arribar al final de la pista. D'allí comencem aquesta impressionant travessa, tot foquejant fins la Punta Custodia i baixant al refugi de Góriz amb una neu pols excepcional. La nit de cap d'any ens ha obsequiat amb una nevadeta i ha deixat la muntanya amb unes condicions excepcionals per a la pràctica de l'esquí de muntanya. L'endemà pugem al Taillón i baixem fins a Gavarnie, directament per la vall de Pouey-Aspé amb una neu excepcional. Pugem al refugi d'Espuguettes amb els esquís a l'esquena fins que trobem un abeurador que ens servirà per omplir la garrafa de cinc litres que portem per aquestes ocasions. El refugi d'Espuguettes està equipat amb mantes però no hi ha aigua. Està en bones condicions i, particularment, el considero un dels refugis més ben situats de tots els Pirineus. De l'abeurador ja ens podem calçar els esquís i arribar al refugi després d'una intensa jornada, amb poc més de 1900 metres de pujada acomulats. El dia següent pugem amb esquís als peus fins l'Hourquette d'Alans. Baixem uns 250 metres de desnivell pel vessant del Circ d'Estaubé i anem guanyant alçada, tot flanquejant fins arribar a un collet que s'endevina, just abans de l'últim tram fins la bretxa de Tuqueroya. Pugem fent llaçades i voltes maries força obligades sobre una neu pols de pel.lícula, fins una cinquantena de metres abans d'arribar a la bretxa. Arribem a la bretxa de Tuqueroya amb els esquís a l'esquena i se'ns obre davant nostre la impressionant vista del Mont Perdut i el Cilindre de Marboré. Aprofitem que anem engramponats per baixar de la bretxa i ens calcem les pells per començar a pujar cap al Coll del Cilindre. Un cop arribats a la barrera rocosa que ens separa de la gelera intermitja ens trobem amb el pas més obligat de la travessa. Tot i que ens ho trobem amb bones condicions, caldrà superar una estreta canal amb un pas de gel viu on el piolet tècnic i els grampons ens seran imprescindibles. Un cop superat aquest pas ens tornem a calçar els esquís i, sense cap dificultat, arribem al Coll del Cilindre. Baixem amb esquís als peus a no massa distància de les parets del Cilindre, amb precaució fins l'estany glaçat de Marboré. D'allí fins al refugi de Góriz amb una neu molt dolenta, encrostada, però amb la satisfacció d'haver complertat una de les millors travesses d'esquí-alpinisme dels Pirineus. Ens retrobem amb les sensacions intenses d'haver fet quelcom més que una alta ruta de muntanya que no té res d'envejar a les que fem als Alps. Sensacions intenses que ens fan sentir vius i ens motiven any rere any a fer aquesta activitat que tant ens motiva. Carlos Arija, Quim Aymerich i Pito Costa.

AnteriorSegüent
LA COVIL. TAGA I PUIGESTELA. Via Aresta Brucs al Dumbo i Montoya-Picazo al'Agulla dels Ossos a la regió d'Agulles de Montserrat