Ressenyes d'activitats de la secció d'esquí de muntanya

TRAVESSA ULLDETER-CARANÇÀ:



Data:dilluns 12 de gener de 2009

Desvirgant el Bastiments a les palpentes.
Pujant el Coll de la Marrana en manada.
Pala somital del Bastiments amb les traces del dia anterior.
Tot el grup al coll nord del Pic de l'Infern.
Descens memorable a Carançà.
Vall de Carançà.
Estany de les Truites.
Aigols Podrits.
Neu pols increíble!
Coll de la Marrana
Flanquejant el Bastiments
Descens cara E Gra de Fajol
Refugi Ulldeter
Les condicions per a la pràctica de l'esquí de muntanya als Pirineus orientals són excepcionals. És difícil que hi nevi amb aquesta intensitat, però encara és més difícil que el torb no destorbi la pau d'aquestes valls i muntanyes i ens ofereixi un mantell nival impolut, sobre el que ens podem deslliçar sense fer soroll. Dissabte arribem al refugi d'Ulldeter enmig d'una intensa nevada. El dia, però, no és prou desagradable com per no sortir a donar un volt. El volt es converteix en pujar al Bastiments. Pugem a les palpentes, però la baixada encara la fem sota petites alenades de claror. Una neu espectacular! Digna dels Alps. Mai havíem vist els Bastiments amb aquestes condicions tan i tan bones. Som els primers en desvirgar la pala. 24 hores més tard, la pala estarà plena de sssss i traces per tota la seva extensió. Diumenge: sortim del refugi d'Ulldeter i atravessem el coll de la Marrana. Flanquegem per sota el Bastiments, sense perdre alçada, fins a coronar el coll entre els pics de Bastiments i Freser (collada de Comes de Mal Infern). Podem divisar les nostres traces al Bastiments, ara amb visibilitat. La traça de pujada té alguna z massa escorada a l'esquerra, però per haver-la fet a les palpentes ens va sortir prou bé. Baixem del coll a la vall de Coma Mitjana i encarem la pujada al coll que queda ben bé al nord del Pic de l'Infern. El coronem sense massa problemes i comencem un descens memorable, amb una neu immillorable i un ambient hivernal excepcional, fins l'Estany de les Truites. Som a Carançà, vall solitària a l'hivern i lluny de les aglomeracions de la zona de Vallter. Pugem al Coll de Carançà resseguint la vall i d'allí al coll de Tirapits. Del coll tornem a realitzar un magnífic descens fins els Aigols Podrits, tot i que n'hi ha més d'un que perd el cap amb aquesta neu tan impressionant i acaba baixant fins al pluviòmetre de la Coma del Freser. Acabem la jornada tornant al coll de la Marrana i els més fanàtics pujant al Gra de Fajol i baixant-lo per la seva cara est. Mai més tornarem a trobar aquestes condicions i val la pena aprofitar-ho. Tot i que som un grup molt nombrós, de vint persones, ens hem portat com uns veritables campions davant d'una ruta prou complexa com perquè hi pugui haver contratemps. Hem fet l'activitat MIQUEL VILAPLANA, EULÀLIA SANCHO, LLUÍS VALLÈS, FEDE CASANOVAS, QUIM I ANNA CARRERAS, VANESA SERRANO, CÉSAR ARMENGOD, DAVID CAMPANY, ÀLVAR ESPI, PEP ULLDEMOLINS, LAIA MARCH, MANEL ORBAY, PEP MONTES I NÚRIA, ISRAEL ROCA, CARLOS CASTAN, BEA, LLUÍS PUJOL I PITO.

AnteriorSegüent
Via Aresta Brucs al Dumbo i Montoya-Picazo al'Agulla dels Ossos a la regió d'Agulles de Montserrat Serrat dels Monjos Via Alta Fidelidad