Ressenyes d'activitats de la secció d'esquí de muntanya

VOLTA AL FONTBLANCA



Data:dilluns 23 de març de 2009

Estany Forcat.
Cap a l'Estany de Goeullie.
Tram tècnic en l'ascensió a l'Estany Rouch.
Descens delicat cap a la vall de Peyregrand.
Refugi de Peyregrand.
Últims metres de l'ascensió al Fontblanca.
Pito i Quim al cim del Fontblanca.
Descens del Fontblanca.
Pala del Fontblanca.
Aquest cap de setmana hem traçat una ruta molt recomanable. Volta circular al cim del Fontblanca, a partir de l'article núm. 803 de la revista Muntanya, del Xavier Gregori. La primera jornada és una autèntica jornada de navegació, atravessant les valls inhòspites que fan frontera amb Andorra. Sortim del Pont d'Arcalís i enfilem cap als Estanys de Tristaina i d'allí al Port de Tristaina, força sostingut però sempre sobre les taules. Del Port de Tristaina, sense treure pells, arribarem al Port dels Estanys Forcats. A partir d'aquí comença un autèntic periple per la solitud, allunyats de les aglomeracions andorranes. Baixem fins l'Estany Forcat i enfilem per la seva sortida natural. Baixem un centenar de metres fins el fons de la vall i tornem a enfilar fins l'Estany de Goueille. Aquí la ressenya d'en Gregori ens portaria als Estanys d'Arbella, però nosaltres baixem directament des del Port de la Goueille, amb compte i vigilant les cornises que hi ha al coll. La neu es manté poc transformada i endurida, ja que la temperatura és frescota i l'aire gèlid. Baixem fins la cota 2100 aprox. i pugem fins l'Estany Rouch per un pany de paret acanalat, aplicant-nos amb els grampons i el piolet. Superem el coll que mena de l'estany i baixem fins el refugi de Peyregrand, tot fent punteria per trobar la canal més esquiable que separa la cinglera que mena del Pic d'Arial i ens separa de la vall de Peyregrand. El refugi...més ben dit, la cabana està equipada amb una petita llar de foc, matalassos i lloc per a sis persones. Típica cabana de pastor. L'endemà pugem el Port de Siguer i baixem fins la vall de Rialb. Pugem a la Portella de Rialb i al Fontblanca, fent el seu descens per la magnífica pala, per la part més encarada a l'est, on la neu ha transformat. El dia segueix sent poc calurós i la part central de la pala no s'ha transformat. Acabar la travessa amb l'ascensió del Fontblanca és la millor culminació per aquesta magnífica ruta, a cavall de l'Ariège i les valls d'Andorra. Hem fet la ruta en Quim Carreras i en Pito Costa.

AnteriorSegüent
El Somni de Quimfer a la Roca dels Arcs, Vilanova de Meià Via Desequilibrio Hormonal a la Paret de Catalunya de Montrebei