Ressenyes d'activitats de la secció d'esquí de muntanya

Andorra. El Pic de la Cabaneta



Data:dissabte 19 de febrer de 2005

Pujant al Pic de la Cabaneta. Foto:Pito
SORTIDA ESQUÍ DE MUNTANYA A ANDORRA( 19-20 DE FEBRER DEL 2005):


Aquest any sembla a ser que la meteorologia s’ha entestat en fer-nos la punyeta els caps de setmana. En portem un reguitzell amb temps molt inestable i les últimes nevades i el fort vent, fan que la seguretat no sigui precisament molt alta per fer esquí de muntanya. Altre cop hem hagut de fer i desfer plans. Volíem anar cap a la zona de l’Ariège, però ens ho han desaconsellat totalment, doncs el mantell nival no està prou estable per a cometre l’itinerari que teníem previst. Ens informen de que la zona d’Andorra està molt carregada de neu. Tot i això, decidim anar-hi a fer un parell de rutes més aviat segures, pel que refereix al tema dels allaus. De fet, segons com ho veiem dissabte, decidirem la ruta del diumenge.
A les 07:00 ens trobem el Manel Orbay i el Pito amb l’Anna Carreras a Ribes de Freser i a les 09:00 ja som a l’entrada de la Vall d’Incles, on hem quedat amb el Cisco i el César. Avui farem el cim de la Cabaneta, molt senzill i no massa exposat als allaus. Fa molt de fred i triguem, ben bé tota la planejada abans no s’enfila la vall de Siscaró, a escalfar-nos. El dia és esplèndid i la neu fa molt bona pinta. Decidim de fer el descens per la pala que baixa gairebé del cim, fins a una cometa que condueix directament a l’estany on està situat el refugi de Siscaró. Tot pujant hi hem vist traces i aquesta opció ens és molt més atractiva. El descens és sostingut, però sense ser res massa obligat. La neu sembla a ser força estable i fa poc que hi ha baixat una colla d’esquiadors. Ens atansem a la pala tot caminant, doncs el vent fa que l’accés hagi quedat força al descobert i no el podem fer amb esquís als peus. El dia es tapa, però el descens brutal amb una neu molt bona no ens el treu ningú. Abans d’arribar al refugi la neu esdevé una mica pesada, però quan ens endinsem al bosc per a fer les últimes esses, ens trobem amb la millor neu del dia. Ara si que el dia està totalment tapat i cauen les primeres volves de neu. Un cop al cotxe, decidim que demà anirem a fer la Serrera. La innivació és molt bona i no veiem que hi hagi un perill d’allaus massa alt, tot i el que ens havien informat.
Dormim a Canillo, a la casa de colònies Aina. Totalment recomanable, 18 euros incloent-hi el sopar, l’esmorzar i el dormir! Dutxes, lavabos molt i molt nets...que més es pot demanar per aquest preu i a Andorra! Dissortadament, el dia següent s’aixeca nevant i sortim per potes pel port del Puymorens. Tot just som els últims en passar i la gendarmérie posa el rètol de Col Fermé. Com que últimament estem aprenent a adaptar-nos als canvis de plans i el nostre fanatisme és un pèl desmesurat, decidim d’anar a fer el Puigllançada, baixar fins al Coll de Pal, fer la Tossa d’Alp i tornar pel mateix itinerari. Fet i fotut, són les 11:00 i encara tenim temps de fer tot això. La innivació, però en aquesta zona és més minsa de la que pensàvem. Fa molt vent, força fred i un cop hem enllestit el Puigllançada per primer cop, decidim anar cap al Col de Pal, amb poques perspectives d’enllaçar la Tossa d’Alp. El descens fins al Coll de Pal el fem amb una neu molt dolenta i tot plegat (el fort vent, el fred i la poca innivació) ens fan retornar al cotxe tot passant, altre cop, pel Puigllançada.
Tot i el mal temps, hem passat un cap de setmana molt agradable i encara hem pogut fer activitat. Aquesta temporada el temps no ens deixa fer massa res, però haurem de tenir paciència. La jornada d’ahir a la Cabaneta no ens la treu ningú.

AnteriorSegüent
Vall de Núria. Travessa dels tres colls Serra Major del Montsant