Ressenyes d'activitats de la secció d'alta muntanya

La Travessa dels Besiberris



Data:diumenge 17 de juliol de 2005

Cresta entre Bretxa Peyta i Besiberri Nord-En Francesc Riera i en Pep Montes a la Cresta. Al fons la punta d'Harlé i el Pa de Sucre. Foto: Lluís
El dissabte dia 16 vem sortir al migdia i vem tirar fins a Cavallers. Allà vem deixar els cotxes i vem començar l’aproximació, pujant pel torrent de Riumalo fins a l’estany de Riumalo o de Malavesina. Com que la tolerant normativa del parc prohibeix fer vivac – i a l’estany de Malavesina no n’hi ha de refugi- , nosaltres i l’altra gent que hi havia, enlloc de dormir, vem estar caminant tota la nit donant voltes a l’estany.

Al matí vem acabar l’aproximació fins a la bretxa Peyta, on vem començar a crestejar. Aquest tram, molt divertit, és evitable tirant directe cap al Besiberri Nord. Arribavem al Besiberri Nord en una hora i quart des de la bretxa. Aquí celebrem amb cava el primer tres mil d’en Francesc. Felicitats! La vista sobre la Maladeta és magnífica, llàstima que la gelera està realment sota mínims.

Seguim per la cresta. El tram que va entre el Besiberri Nord i el del mig és el més entretingut. Sortint de la bretxa Jaume Oliveras hi ha un tram més exposat de III, on vem fer un llarg de corda, tot i que és possible passar sense. Després hi ha un parell de ràpels, per finalment arribar al Besiberri del Mig, que és una doble punta. Per fer aquest tram vem estar-hi una mica més de dues hores.

Per anar al Besiberri Sud ara és més senzill. Vem disfrutar força fent una grimpada per l’esquerra de la canal de la via normal, que estava molt concorreguda. Vem estar-hi una hora més o menys. A dalt del Besiberri Sud vem coincidir amb una colla que per celebrar el Centenari del seu Centre Excursionista, aquell dia havien organitzar pujar de forma simultània a cent tres mils.

Després vem seguir fins al pic de Comaloformo, que és el més alt de la cresta. Aquest tram, que torna a ser divertit és relativament curt: Amb uns 40 minuts ens hi vem plantar.

Per baixar vem anar fins a l’estany glaçat de Comaloforno i d’allà vem flanquejar per terreny franc fins al de Malavesina. A aquest tram hi havia força neu, de manera que per aquestes dates és util preveure el piolet o els grampons. Des d’aquí només cal baixar el torrent de Riumalo, pesadíssim, i passar l’inacabable estany de Cavallers.

Vem ser: Frederic Casanovas, Núria Gómez, Pep Montes, Lluís Pujol, Francesc Riera i Joan Talarn.



AnteriorSegüent
Montserrat, zona Sant Benet, La Momia, via pirenaica Alps maritims. Cim de la Malédie