Ressenyes d'activitats de la secció d'alta muntanya

La Cresta de Peyrisses, Orlu, Arieja



Data:diumenge 25 de setembre de 2005

En Francesc Riera al primer tram de Cresta. Foto: Lluís Pujol
El cap de setmana del 24 i 25 de setembre vem anar a la cresta de Peyrisses. Aquesta cresta segueix els quatre pics principals que tanquen el circ de Peyrisses, a la Vall d'Orlu, a l'Arieja.

El dissabte vem fer l'aproximació fins al refugi de l'estany de'n Beys, on vem sopar i dormir. Ens va sobtar que el guarda no tingués informació de la cresta, ni hi conegués activitat recent. Deia que alguna vegada que s'hi havia anatt, i que sempre eren catalans. La meteo no s'anunciava gaire bona, encara que havia d'aguantar fins al migdia, potser tindriem temps d'acabar-la.

L'endemà ben d'hora vem tirar amunt, fins al coll de'n Beys.

Aquí comença la cresta. El primer tram, passant pel Pic de Peyrisses de 2509m i fins al pic d'Estany Faurí, de 2702m, no és gaire difícil. De tant en tant hi ha algun pas aïllat enmig d'una grimpada sempre molt aèria.

Al pic d'estany Faurí la cresta canvia de direcció. La sortida del cim és per uns lloms que es van complicant fins a arribar a una desgrimpada molt aèria de III+, aquí comença la part més entretinguda de la sortida. Es passa pel pic de Nabre, de 2692m, que és molt aeri. A la baixada fem un rappel que no consta a la ressenya, i seguim per una cresta molt entretinguda, plena de gendarmes, on hi ha un parell de ràppels més (aquests si que son homologats per la ressenya) i un parell de trams de IV- que fem encordats. Finalment s'arriba al Pic d'Esquena d'Ase de 2706m.

Aquí ens arreplega el mal temps: comença amb unes gotes, però es complica i entra boira, i cau una pedregada amb llamps i trons, per sort ja som fora de la cresta. Ara la principal dificultat consisteix en trobar de nou el coll de'n Beys per tornar cap al refugi. El camí no està marcat i cal improvisar baixant per una canal herbosa i després flanquejant procurant guanyar poca alçada per unes feixes fins al coll, enmig de la boira.

Vem tardar una hora i mitja per l'aproximació des del refugi, unes cinc hores i mitja en fer la cresta, inclos un descans al Pic d'estany Faurí, i prop de tres hores més per tornar al refugi.

La cresta està desequipada amb excepció de dos pitons per un ràppel. Vem trobar en algun punt bagues de ràpples però estaven completament podrides. No vem veure ningú ni de lluny des que vem sortir del refugi fins a tornar-hi.

A la sortida erem en Francesc Riera, en Frederic Casanovas i en Lluís Pujol.

Bibliografia: Desnivel 163, pàgina 116, i després de fer-la també Desnivel 229 (Octubre de 2005) pàgina 43.


AnteriorSegüent
Via l'Aranya al Serrat de les Garrigoses a Montserrat Vies Alfa Centauro-Platinum a la Cinglera dels Esplovins