Dissabte sortim desde Núria en direcció al cim del Puigmal. Hi ha prou neu per a realitzar la ruta, tot i que el fort vent dels últims dies ha deixat un païsatge totalment desolador. Encarem per la Coma de l'Embut que és on s'ha acumulat tota la neu ventada d'aquests dies. Sortint de la coma ja ens fem una idea de com trobarem l'última part de la pujada. Neu molt dura on amb prou feines es claven les ganivetes. El dia és excel·lent i el fred es pot suportar. Amb prou feina arribem als 12 graus sota zero. Arribem al cim del Puigmal sense un bri d'aire, situació realment excepcional. Encarem la baixada fins la base del Pic del Segre amb molt de compte per una neu molt dura, per a fer-se mal. Enfilem cap al Pic del Segre per neu ventada, evitant les plaques evidents formades aquests últims dies. Tot i que s'ha d'anar amb compte, no presenten un risc potencial d'allau molt elevat. Un cop coronat el Pic del Segre baixem pel mateix itinerari de pujada per una neu crosta molt difícil de negociar.Diumenge deixem el cotxe a l'ermita de Santa Magdalena, a Pardines. Podem fer gairebé tota l'ascensió amb esquís fins al Taga, tot i que hi ha molt poca neu. Insuficient com per a realitzar l'activitat amb dignitat. Baixem del Taga per una neu pols que ràpidament es transforma en crosta totalment innegociable. Pugem al Puig Estela amb unes condicions molt semblants a les del Taga. Neu crosta innegociable que continua fins la pista que ens conduirà a Sta. Magdalena. L'últim tram del descens amb molts rocs. Definitivament, no estem davant de la millor temporada de les nostres vides...al menys als Pirineus Orientals. Hem fet l'activitat n'Orbay i en Pito.