Ressenyes d'activitats de la secció d'esquí de muntanya

El Pic de Coma d'Or



Data:diumenge 06 de febrer de 2005

L'Albert remuntant pel Cortal Rossó, sota el Coll de Lanos. Foto: Lluís
El Pic de Coma d'Or

A la vista de la poca neu que hi havia al ripollès i a la part baixa de la cerdanya vem anar a provar sort a la frontera amb l'Arieja, on si que hi havia més neu.

Recuperant una fitxa d'esquí, vem optar per un itinerari circular: pujar per la vall del Cortal Rossó i baixar per la Coma de'n Garcia (o d'Engràcies segons les fonts).

Es surt del coll de Puimorens i es va a trobar una pista que flanqueja pel Sud la Serra de Lloses. Aquesta part és la més perillosa pel què fa al risc d'allaus; només s'hi ha d'anar amb neu estable. A més un cop s'entra a la vall del Cortal Rossó, el torrent s'engorja per sota nostre; sort de la pista perquè un flanqueig per aquell pendent amb el barranc té la seva gràcia.

Arribant a un collet que hi ha abans del refugi forestal s'acaba el flanqueig. Ara s'ha d'anar seguint la pista, fins passar per un tallat prop del riu. Després es remonta un pla i es segueix per un tub a la dreta en direcció al Coll de Lanós. Aquí hi ha un curiós rètol, en la millor tradició francesa, recordant-nos que allò és propietat d'EdF i que l'accés hi és “interdit”.

Quan arribem just sota el Coll de Lanos ens desviem a l'esquerra, seguint el torrent fins encarar una pala que ens porta al llom que queda entre la Portella del Cortal Rossó i el Pic de Coma d'Or. Fins aqui hem trobat una neu excel.lent, però arribant a aqui dalt la cosa s'espatlla... esta molt ventat i sense neu. Encara remuntem un tram més amb els esquís als peus, però els darrers 100 o 150 metres els hem de fer a peu. Fins aquí no vem veure ningú, però a partir d'aqui i tot l'itinerari normal estava a vessar.

A la baixada la vem errar: no ens vem atrevir a baixar pel mateix camí per por del flanqueig de la Serra de les Lloses i vem tornar per la Coma de'n Garcia. Tots els lloms fins a la Portella de la Coma d'Engràcies estaven tan ventats, que vem acabar a peu tot el tros que passa per l'estany de Coma d'Or. Un cop a la Coma de'n Garcia ens vem tornar a calçar els esquís i vem baixar, primer amb bona neu i empitjorant més avall, fins al coll de Puimorens. Ens va sorpendre els horaris que portava la gent: a les tres de la tarda encara estaven remuntant la Coma...
En fi, una bona sortida, llàstima de la primera part de la baixada.

Vem fer la sortida l'Albert Oriol i en Lluís Pujol


AnteriorSegüent
Serra de Madres Vall de Núria. Travessa dels tres colls