Ressenyes d'activitats de la secció d'alta muntanya

Alps maritims. Cim de la Malédie



Data:dijous 28 de juliol de 2005

Cim de la Malédie des de la bretxa
Alps maritims juliol 2005. Rosa Pontacq i Pep Giralt. El Parc Nacional del Mercantour als Alps marítims és una regió muntanyosa molt similar al nostre Pallars però en versió Alps, és a dir, tot més gran, però amb muntanyes que no superen els 3300 m. Vam pujar al Cim de la Malédie de 3060 m. Del poblet de Belvédère surt una carretera que s’endinsa per la fantàstica vall de Gordolasque. Al pàrquing del final de la vall no hi cabia ni una agulla. Malgrat la gentada, sense reserva feta i creuant els dits, decidim pujar al refugi de Nice a 2,30 h per un camí molt frequentat i marcat. Sorpresa! hi ha lloc. Ens quedem i planifiquem la pujada al cim de la Malédie per l’endemà. Resulta que és una regió molt ben dotada de refugis (italians i francesos) amb itineraris de l’estil del “carro de foc” nostre. De bon matí iniciem la pujada, primer per un camí ben marcat que accedeix al lac Long entaforat al fons d’una coma farcida de tarteres infernals i rodejat de crestes i pics on es fa molt difícil orientar-se. Es perd el camí i seguim unes fites mig marcades que van insinuant traces per entremig dels tarterams. Remuntem un contrafort fins que es perd al peu del pas de la Malédie. Bretxa ben marcada, estreta i dreta que cal accedir-hi per un corredor d’uns 50 m. A la vista queda el cim que cal pujar-hi per una canal de roca fosca, esmicolada i friable, amb algun pas tonto de II d’aquells que fan posar els pèls de punta. Cim punxegut com una dent amb una vista cap al Monte Viso estupenda. Total 4 h. La baixada fins al cotxe per entremig de les tarteres, fulminant! encara ens tremolen les cames. Quina sort, que de tots els dies de l’estada als Alps, va ser l’únic que ens va fer Sol tot el dia, als Alps ja se sap.

AnteriorSegüent
La Travessa dels Besiberris Tuc de Mulleres en solitari