Ressenyes d'activitats de la secció d'alta muntanya

Bishorn i Dom



Data:dimecres 17 d'agost de 2011

Ascensió al refugi de Tracuit. Xavi
refu Tracuit , glacera i Bishorn a l'esquerra. Xavi
Vista a l'hora de sortir. Xavi
cordada. Xavi
cordada. Xavi
pala de neu. Xavi
Traça a la neu. Xavi
veiem el cim. Xavi
Axel, Aina, Xavi, Raül al cim del Bishorn. Automàtica
cordada en descens. Xavi
esquerda. Xavi
Raül ascendin al Domhüte. Xavi
Jo. Xavi
refugi i part del cim.Xavi
weishorn esquerra, i punta de neu a la dreta bishorn desde Domhüte. Xavi
terrassa amb vistes, Raül - Xavi. Automàtica
llum de la lluna, estels i frontals en moviment. Xavi
primeres llums, primera glacera. Xavi
l'esquerda i les cordades. Xavi
Dani i Jonan a l'entrada del festijoch
Dani, cap de cordada. Xavi
Jonan, tancant la cordada. Xavi
Pales de neu. Xavi
cim. Xavi
Vistes cim. Xavi
Dani, Xavi, Jonan al cim. Automàtic
Jonan, Xavi, Raül, Dani. Un italià
Fins la propera. Raül
Català:

Tal dia com un 17 d'agost de 2011 sortim cap els Alps Suïssos amb la fita de fer el Bishorn i el Dom. Carregat el cotxe i vinga, ja ens aproximem a Suïssa per Chamonix gaudint de l'Impressionat Mont-Blanc i les seves glaceres. Seguim i una vegada superat el port de la Forclaz ens apareix una vista d'una gran vall bastant agrícola i amb molta vinya per cert. Impressionats per aquest desnivells que tenim als nostres costats seguim per trobar el nostre primer camp base. El poblet de Zinal a la vall d'anniviers. Fent una volteta trobem un cartellet que ens indica una petita zona d'aparcament del refugi de Tracuit. Muntem la tenda i a descansar, que tenim 1500 m. d'aproximació al refugi i un noi de Murcia ens comenta que anem en compte amb les esquerdes. Ens aixequem i apareixen dos bascos amb l'helicòpter de rescat, un ha caigut a una esquerda. Ens comenta que s'ha despistat ja que les esquerdes es veuen. 4h 30min mes tard apareixem al refugi que està situat a 3200 m d'alçada, amb unes vistes impressionants. Ens trobem una noia catalana amb el seu marit que viuen aprop de Colonia. Per la nostra experiència nula als Alps decidim sortir després dels guies per travessar la zona d'esquerdes, però aquets han anticipat la sortida. Ens veiem creuant la primera zona d'esquerdes amb uns ulls com a plats ja que encara no és de dia i és un medi nou per a nosaltres. L'Axel i l'Aina ens segueixen, però el major pes de l'Axel fa que una cama se li enfonsi, l'assegurem amb la nostra corda i no ha passat res. Decidim fer una cordada de 4 i així, xino xano, passant la zona d'esquerdes i les pales de neu superem els 900 m de desnivell per aparèixer al cim,ja som als 4153 m d'alçada encara que sense vistes de que gaudir, però contents, primer repte superat. El Raül, amb força mal de cap, té un descens dur i la cosa es complica al seguir una traça per creuar la zona d'esquerdes on al final ens trobem amb esquerdes molt grans on tenim que anar d'aquí cap allà però d'on sortim ben parats arribant al refugi. Ens quedem una nit més per seguir la nostra aclimatació. Ens acomiadem dels nostres amics, una parella collonuda, i seguim els nostres camins. El meu company després d'aquesta experiència no es veu preparat per fer el Dom, però jo després de les bones sensacions que he tingut ho vull intentar.

Anem cap el poble de Randa i després de fer nit a un càmping sortim cap del Domhüte, 1500 m. de desnivell part d'ells equipats amb "clavijas", escales i cables per superar el fort pendent sense risc. Ens trobem a 2960 m. d'alçada i gaudim també de molt bona vista, gairebé es veu el cim a assolir, a més del Matterhorn, el Bishorn, el Weisshorn i d'altres. La gent del refugi ens comenta que la neu no està en condicions per anar sol i que miraria de trobar un guia. Per sort apareixen dos nois de Navarra als que li comento i m'apadrinen sense cap problema. Al matí sortim a les 3:40 am , avancem pel lateral de la glacera fins que ens trobem un punt on hi ha un grup intentant pujar per un lloc complicat de glaç. El Dani diu que no pot ser i que les indicacions que ha llegit diuen per l'esquerra, on trobem una zona trepitjada i ens permet seguir, poc després anem esquivant les esquerdes encara amb la llum del frontal fins arribar al festijoch, per on grimpant per roca creuarem a l'altra glacera. Jo Faig una volteta per la paret per no iniciar al punt correcte, però sense consecuencias. Aquí ja ens encordem i el Jonan que fins ara havia anat davant passa al darrera, el Dani davant i jo al mig. Ara seguim amb compte de les esquerdes passant després a les pales de neu, amb més pendent i llargues que la vegada anterior. Avui sí, el dia es impressionant, encara que molta calor. Superem els 1500 m de desnivell arribant als 4545 m que te el Dom. Dia assoleiat, però una mica calitxós que ens deixa gaudir d'unes bones vistes. El descens molt mes ràpid per la neu i els múltiples ancoratges que hi ha al festijoch per rapelar donant així seguretat al descens per roca trencada. D'aquí en avall es qüestió d'esquivar les esquerdes i després passar al lateral de la glacera seguint les fites. Una vegada al refugi celebrem l'ascensió i ens acomiadem dels companys que segueixen cap al cotxe, són collonuts. Un dia impressionant. Al dia següent baixem cap a Randa i anem preparant la tornada cap a casa: FINS AVIAT.

Vull agraïr al meu company de sortida, el Raül i els companys que hem anat trobant, l'Aina, Axel, Dani i Juanan tots aquets moments que hem compartit en aquesta sortida.

Gràcies, de tot cor. Sou collonuts



Castellano:

Tal día como un 17 de agosto de 2011 salimos hacia los Alpes Suizos con la meta de hacer el Bishorn y el Dom. Cargado el coche y venga, ya nos aproximamos a Suiza por Chamonix disfrutando del Impresionado Mont-Blanc y sus glaciares. Seguimos y una vez superado el puerto de la Forclaz nos aparece una vista de un gran valle bastante agrícola y con mucha viña por cierto. Impresionados por los desniveles que tenemos a nuestros lados seguimos para encontrar nuestro primer campo base. El pueblo de Zinal en el valle de Anniviers. Paseando nos encontramos un cartelito que nos indica una pequeña zona de aparcamiento del refugio de Tracuit. Montamos la tienda y descansar, que tenemos 1500 m. de aproximación al refugio y un chico de Murcia nos comenta que tengamos cuidado con las grietas. Nos levantamos y aparecen dos vascos con el helicóptero de rescate, uno ha caído en una grieta. Nos comenta que se ha despistado ya que las grietas se ven. 4h 30 min más tarde aparecemos en el refugio que está situado a 3200 m de altura, con unas vistas impresionantes. Nos encontramos una chica catalana con su marido que viven cerca de Colonia. Por nuestra experiencia nula en los Alpes decidimos salir después de los guías para cruzar la zona de grietas, pero estos han anticipado la salida. Nos vemos cruzando la primera zona de grietas con unos ojos como platos ya que todavía no es de día y es un medio nuevo para nosotros. Axel y Aina nos siguen, pero el mayor peso del Axel hace que una pierna se le hunda, la aseguramos con nuestra cuerda y no ha pasado nada. Decidimos hacer una cordada de 4 y así, poquito a poco, pasando la zona de grietas y las palas de nieve superamos los 900 m de desnivel para aparecer en la cima, ya estamos en los 4153 m de altura aunque sin vistas de que disfrutar, pero contentos, primer reto superado. Raúl con un fuerte dolor de cabeza tiene un descenso duro y la cosa se complica al seguir una traza para cruzar la zona de grietas donde al final nos encontramos con grietas muy grandes donde tenemos que ir de aquí para allá pero de donde salimos bien parados llegando al refugio. Nos quedamos una noche más para seguir nuestra aclimatación. Nos despedimos de nuestros amigos, una pareja cojonuda, y seguimos nuestros caminos. Mi compañero después de esta experiencia no se ve preparado para hacer el Dom, pero yo después de las buenas sensaciones que he tenido lo quiero intentar.

Vamos hacia el pueblo de Randa y después de hacer noche en un camping salimos hacia el Domhüte, 1500 m. de desnivel donde parte de ellos equipados con clavijas, escaleras y cables para superar la fuerte pendiente sin riesgo. Nos encontramos en 2960 m. de altura y disfrutamos también de muy buena vista, casi se ve la cima a alcanzar, también el Matterhorn, el Bishorn, el Weisshorn y otros. La gente del refugio nos comenta que la nieve no está en condiciones para ir solo y que trataría de encontrar un guía. Por suerte aparecen dos chicos de Navarra a los que les comento mi situación y me apadrinan sin ningún problema. Por la mañana salimos a las 3:40 am, avanzamos por el lateral del glaciar hasta que nos encontramos un punto donde hay un grupo intentando subir por un lugar complicado de hielo. Dani dice que no puede ser y que las indicaciones que ha leído dicen por la izquierda, donde encontramos una zona pisada y nos permite seguir, poco después vamos esquivando las grietas aún con la luz del frontal hasta llegar al festijoch, por donde trepando por roca cruzaremos al otro glaciar. Yo Hago una vuelta por la pared por no iniciar en el punto correcto, pero sin consecuencias. Aquí ya nos encordamos y Jonan que hasta ahora iba delante pasa a detrás, Dani delante y yo en medio. Ahora seguimos con cuidado de las grietas pasando después a las palas de nieve, con más pendiente y largas que la vez anterior. Hoy sí, el día es impresionante, aunque mucho calor. Superamos los 1500 m de desnivel llegando a los 4545 m que tiene el Dom. Día soleado, pero un poco calitxos que nos deja disfrutar de unas buenas vistas. El descenso mucho más rápido por la nieve y los múltiples anclajes que hay en el festijoch para rapelar dando así seguridad al descenso por roca rota. De ahí para abajo volvemos a esquivar las grietas y después al pasar al lateral del glaciar seguimos los hitos . Una ves en el refugio celebramos la ascensión y nos despedimos de los compañeros que siguen hasta el coche, cojonudos. Un día impresionante. Al día siguiente bajamos hacia Randa y vamos preparando la vuelta a casa: HASTA PRONTO.

Quiero agradecer a mi compañero de salida, Raúl y los compañeros que hemos ido encontrando, Aina, Axel, Dani y Juanan todos estos momentos que hemos compartido en esta salida.

Gracias, de todo corazón. Sois cojonudos

AnteriorSegüent
STAGE VALL de BOI CRESTA DE TASTANOS