Ressenyes d'activitats de la secció de bicicleta tot terreny

EQUADOR en BICICLETA



Data:dimarts 06 de setembre de 2011

La mitad del Mundo. Hemisferi Nord - Hemisferi Sud separats per una linea. Jordi Sabater
Via Verda de Chaquiñan. Pep Montes
Laguna de Cuicocha. Pep Montes
Entrada nord parc nacional Cotopaxi.Núria Gómez
Cotopaxi des de Tombopaxi. Pep Montes
Descens del Refugi del Cotopaxi. Núria Gómez
Ilinizas. Pep Montes
Entrada pista Refugi Chimborazo (4300m.)
Sortida de la Lluna darrera Chimborazo. Pep Montes
Cascada en la Ruta de Baños a Puyo. Pep Montes
Trasport per remontar des del Crater de Quilotoa. Pep Montes
Pelicans. Nuria Gómez
Descens de Baños a Puyo. Núria Gómez
Balena Geperuda. Nuria Gómez
Picudos Enmascarados. Pep Montes
EQUADOR en BICICLETA



Tot i que Equador ha estat conegut tradicionalment entre el mon muntanyenc com un destí on fer-hi ascensions a cims de mes de 6000 metres, la nostra experiència d’enguany mostra una altre forma de gaudir el país sobre rodes. De Quito a Guayaquil han estat 20 etapes pedalades en un total de 27 dies al país. Com és habitual al nostres viatges, la improvisació alhora de dissenyar el recorregut ens ha permès dibuixar dia a dia el nostre itinerari.

Es tracta d’un país força muntanyós, sobretot a la franja central, solcada pels andes que divideixen clarament el país en 3 grans zones de nord a sud. Una franja costanera banyada per l’oceà Pacífic on l’agricultura extensiva de la banana o l’arròs cobreixen bona part de les zones baixes, i on la pesca representa també un recurs important. Una franja central, solcada per la “Panamericana”, una de les poques carreteres asfaltades de país, que el travessa de nord a sud i l’uneix amb Colòmbia i Perú respectivament. És a aquesta àrea on es concentra bona part de la població del país i on trobem una llista inacabable de muntanyes i volcans. El Chimborazo, amb 6310 metres n’és el cim més alt. La tercera franja, la constitueix una amplia superfície de selva amazònica, inaccessible per via terrestre en la seva major part.



Aquesta varietat geogràfica en un país relativament petit permet que a ritme de pedal puguem fruir d’una elevada varietat de paisatges, cultures i tradicions.



Entre altres consideracions, la nostra ruta tenia com a objectiu evitar la Panamericana, carretera amb un elevat volum de transit, i ciclar el màxim possible per pistes o carreteres secundaries. Finalment només 2 etapes van transcórrer per aquesta ruta.

Un condicionant important ha estat la manca d’informació prèvia, així com d’una cartografia detallada per tal de poder planificar les etapes. L’experiència del dia a dia, els suggeriments d’un grup d’equatorians en bici que varem trobar a la laguna Cuicocha o bé les converses amb un corredor de maratons, un guia de muntanya, etc ens van ajudar a anar definint l’itinerari.



El nostre recorregut s’inicia a Quito (2850 m), i transcorre en una etapa curta de presa de contacte cap al Nord en direcció a La Mitad del mundo, indret on Charles-Marie va realitzar els primers càlculs per demostrar el pas de la línea de l’equador i que posteriorment van donar lloc a la creació del sistema mètric, etc. També es el lloc típic on et pots fer una foto damunt la línea teòrica que separa els dos hemisferis de la terra. Després de 3 dies de ciclar per pistes i carreteres secundàries arribem a Otavalo, ciutat coneguda per un famós mercat indígena. A nosaltres es va agradar molt més la visita a la laguna Cuicocha (3086 m), on després de remuntar 900 metres de desnivell arribem a un crater de 3km de diàmetre amb una llacuna al seu interior. Un paisatge espectacular el peu del volcà Cotacachi.



El traçat d’una antiga via de tren, en força bon estat en alguns trams, entre el Quinche i Cumbaya ens permet aproximar-nos a Sangolqui, punt d’inici d’una de les etapes estrella del viatge. En poc mes de 37 kilòmetres de camí empedrat i de terra entrem al Parc Nacional de Cotopaxi. Una plana impressionat presidida per l’imponent cim del mateix nom. En mig d’aquest insòlid paratge trobem per sort nostra un dels petits luxes del viatge. Tombopaxi, un luxòs alberg situat a 3750 metres en mig del no res. IMPRESIONANT ¡¡¡ sobretot després d’acumular un desnivell de 1365 metres.

L’endemà pugem, descarregats fins al refugi del cotopaxi. (4800 m) no hi ha paraules.

El viatge continua direcció Quilotoa, un petit poble situat a 3914 m just al costat del crater del mateix nom. És necessària una estufa de llenya a l’habitació on dormint per recuperar-nos del fred que feia. I nosaltres en calça curta ¡¡¡.

Camí cap a Latacunga, un autobús ens ha es rescatar. El vent és tant intens que no hi ha manera de superar el coll.

El descens de cap a Baño i Puyo (900 m) van ser la nostra petita incursió cap a la zona amazònica.



Retornant cap a “la sierra” l’etapa estrella: 90 km i 1764 metres acumulats entre Riobamba i Guarandas. De manera progressiva, amb uns paisatges espectaculars recorrem la carretera que dona accés al refugi del Chimborazo , una carretera en molt bon estat que ascendeix fins als 4300 metres. L’aclimatació després de dues setmanes pedalant en alçada ens ajuda a superar aquest repte. Diversos ramats de vicunyes i la visió d’aquest fantàstic cim justifiquen sobradament l’esforç. Finalment acabem pedalant 2 hores de nit. Una baixada llarguíssima fins a Guarandas, a 2650 m, únic lloc on varem haver de voltar pels diferents establiments del poble per tal de trobar allotjament.



El nostre camí continua en direcció a la costa, cap a La ruta del sol, on no varem veure el sol en cap moment. I fins a Puerto Lòpez , on una incursió a l’Illa de la Plata per observar diverses espècies d’ocells, peixos i les balenes geperuda posen punt i final a la nostra ruta sobre rodes.



En resum una experiència inoblidable a un país amb molt potencial per a les rutes cicloturístes. La duresa de les etapes i l’alçada li aporten un plus en l’ho esportiu difícil de trobar en altres viatges.



Una experiència del tot recomanable. Inclús pel Seco de Pollo. Chevere ¡¡¡



Activitat feta per: Nuria Gòmez, Jordi Sabater i Pep Montes








AnteriorSegüent
Vias Full Equip, Campions, i Josep Monistrol a la Codolosa Montserrat Besiberri Nord 3.014 m (40 anys després)