Ressenyes d'activitats de la secció d'alta muntanya

La Pica d'Estats per la vall d'Areste i la via Gabarró



Data:diumenge 08 de juliol de 2012

El collet Superior des del rierol de Canalbona
Remuntant la Conca Gelada
Dalt del Pic Rodó de Canalbona
Tota la colla dalt de la punta Gabarró. Al fons la Pica d'Estats
La cresta que recorre la Via Gabarró, vista des de l'estany d'Estats
El dissabte pugem fins al refugi de Vallferrera, deu minuts des el Pont de la Molinassa, on hem deixat els cotxes.



El diumenge sortim a tres quarts de sis de sis. L'itinerari ben aviat deixa la ruta normal, hi ha un pal indicador. Remuntem la Vall d'Areste fins a l'estany i des d'aquí pel rierol de Canalbona fins al Collet Superior que ens separa de l'estany Fons. Aquí arribem al sol, però el matí encara segueix essent molt fred. Aquí el què era un flanqueig senzill sense pèrdua d'alçada per sota l'agulla de Canalbona fins al proper coll es complica, amb arestes i plaques rocoses; però n'acabem traient l'entrellat. Ara cal remuntar la Conca Gelada fins l'anomenat collet Fals... on no calia anar sobre el paper, però on et porta el camí directament. Per sort el collet bo només és a pocs minuts a l'esquerra. Estem a tocar mateix de l'anomenat "Estany més alt de Catalunya". Fins aquí hem estat completament sols



Des d'ara seguirem la via Gabarró. Al Nord de l'estany cal remuntar un tarteram, que puja fins a arribar al Pic Rodó de Canalbona, de 3004 m; un bony amb fita i primer pic del dia. Son dos quarts d'onze. Es segueix fàcilment fins a la bretxa – a la guia hi diu "aquest pas és molt dret, difícil i perillós de baixar", però ha de referir-se a la baixada cap a Riufred, perquè el nostre camí no s'hi ajusta ni de lluny.



Remuntem un tarteram, que es va convertint en una aresta fins arribar al Pic Oriental o punta Gabarró, de 3115m, son les onze i deu. Hi ha un vèrtex geodèsic i força gent, però encara se'n veu més al pic Central.



Aquí hi ha el pas clau de l'ascensió, cal baixar a una bretxa, i per sortir cal grimpar un parell de canals i anar canviant de banda de l'aresta. Amb la gent que hi ha no hi ha pèrdua, però el pas és aeri a més no poder. A dos quarts de dotze som a la Pica d'Estats, de 3243 m. Hi ha molta gent, fem les fotos de rigor i mengem força estona. En Rafel Redondo, que s'estrena de tres mils du un benjamí que destapem.



Una hora més tard remuntem fins a la punte occidental o Pic Verdaguer, de 3131m, quart pic de la jornada, per qui vilgui fer-ne col·lecció.



Des d'aquí baixem per l'itinerari normal, pel coll de Riufred i el Coll de Sotllo. A l'estany de Sotllo ens entretenim a banyar-nos els peus, i arribem cap a quarts de cinc al refugi de nou després d'haver fet una bona volta.



Hem fet l'ascensió una colla de pares de l'escola Gitanjali, amb algun afegit. Érem: en Ramon Costa, en Rafel Gómez, en Josep, en Lluís Pujol, en Rafel Redondo i en Joan Vila. Hem trobat a faltar a en Ricardo Aibar que aquest any no ens ha pogut acompanyar.



Bibliografia: Guia del CEC Pica d'Estats – Monteixo, d'Agustí Jolis i Mª Antònia Simó. Millor agafeu la versió antiga "Pallars-Allt Urgell" perquè a la transcripció moderna hi falta un paràgraf al tram on ens hem "encigalat".

AnteriorSegüent
Vía La Vall d'en Bas al Gra de Fajol Petit Via Giraud Agulla petita d´Amitges